MESTRES a TV3

Ahir, 31.1.2012, TV3 va estrenar una sèrie que comprèn 10 capítols que parla sobre diferents aspectes que giren al voltant dels Mestres. El títol de la sèrie no podia ser un altre que MESTRES.

Personalment, em va agradar moltíssim ahir, i avui tornant-lo a mirar per poder fer la meva crítica/comentari m’he adonat una mica del que deien altres professionals que també havien vist el documental, és un documental un xic idealista, és a dir, trobaràs escoles i aules d’aquest caire però la majoria i quasi tots els que hi treballen o es mouen pel món de l’ensenyament prou que ho saben. No és una classe on tothom es porta bé, fa cas al mestre i dóna abraçades. Hi ha alumnes diagnosticats, nerviosos, que passen olímpicament de tu, que no et volen veure, que bufen, que tenen dificultats.... però malgrat això és un món preciós.

Aquest documental s’ha centrat en tres aspectes:

•          Un matí a una classe de P4
•          El retrobament d’Empar Moliner amb un mestre que li va fer estimar la literatura.
•        La jubilació de la Carmeta.

Però fa unes preguntes generals que contesten actors, mestres i nens. Aquestes preguntes són:

-      Ser mestre, com i per què?

Ha de tenir passió, estimar als alumnes, empatia, dialogant, exigent, obert, humilitat, paciència, responsabilitat, que t’agradi aprendre, compromís (mestres)

Intel·ligent, ha de ser legal, ha de saber escoltar, el físic no és important, ha d’explicar bé. (alumnes)

Un mestre ha de tenir vocació i molts dels adjectius que mestres i alumnes han dit al documental, però sobretot, vocacional. Un mestre està molt castigat avui dia, és una feina gens reconeguda i sobretot que se’n parla molt malament tant de la carrera com de la feina i aquí podríem tornar a començar el peix que es mossega la cua, així que no hi entraré, prou que sabeu la meva opinió qui em coneix.

-      Com és el teu mestre?

Li agrada ser mestre, ens ensenya molt bé, ens ensenya a fer més coses, no escridassa, et crida l’atenció, et fa entendre la vida de diferents maneres, ens estima molt (nens).

Acull, troba virtuts de la criatura i els potencia, estima, ajuda a descobrir el món, ha de saber motivar per aprendre, has d’ajudar-los, fer-los reflexionar, un mestre és aquell qui t’agafa de la mà i et porta a la vida”, sap que cada persona és diferent... (mestres)

Gaudeixen i saben ensenyar, obre portes, estàs atent perquè et poden sorprendre, generós, bon comunicador, divertit, seductor, actor, saber escoltar... (famosos)

Al llarg de la meva vida n’he tingut molts, alguns de bons, alguns de dolents i alguns que “ni fu ni fa”. En recordo molts, algun potser si ho arribés a llegir se’n sentiria reflectit.

Un mestre espectacular, que tots sabeu, de matemàtiques. Hi va lluitar però mai les vaig poder estimar. Va lluitar-hi, però pobre home no era l’única assignatura que em feia, era un mestre polivalent: història, mates i alguna lliçó de llengua també havia caigut. Adorava la música i te la feia estimar. El recordo moltíssim.

Un altre mestre espectacular va ser el de llengua. També va lluitar perquè fos capaç de saber-me els pronoms febles com calia. No ho va aconseguir però hi va posar tot el seu empeny.

Una mestra d’educació física que amb companys l’altre dia la recordàvem i fa uns anys la vaig trobar. Simpàtica, riallera, amable i estimava l’educació física.

Un mestre que ens emplenava una pissarra amb lletra 9 i sense interlineat a la pissarra, s’havia d’aprovar l’examen amb un 5 sinó et quedaves a les 5 a repassar l’examen amb ell però abans havies de passar per la seva taula a que et posés els molt bé a la llibreta d’exercicis.

Realment, m’emporto a la memòria molts bons mestres i no, no he pogut triar escola per tenir un bon mestre, m’han tocat per sort i els hi dec moltíssim, sobretot els meus coneixements i estratègies que, encara que sembli mentida, a dia d’avui no han passat a la història.

Tenir un bon record d’un mestre m’omple molt, és una de les sensació espectacular que et pots trobar dia a dia.

-      Sempre has volgut fer això?

“Jugava a nines fent classes”, “ho portava a la sang”, “per aportar un canvi a la societat”, “per canvia rel món cal començar pels més petits” (mestres)

Personalment si, sempre he volgut ser mestra. Les meves notes no han estat les més brillants i no vaig poder entrar a la carrera per la nota de tall, però això no em va prohibir lluitar per entrar-hi, si, donant la volta al món de l’ensenyament i entrant essent una mica més gran però hi he entrat. A hores d’ara no estic contenta dels continguts que ens donen a la majoria de les assignatures però treballant aprenc, i molt, i com s’ha dit sovint, és quan treballes que aprens. (Només em queda esperar 2 anys i un semestre)

-      Mestres del futur.

La selecció del personal està mal feta, els mestres nous no pensen en canviar el món només tenen la fita de si es pot ser funcionaria i ho considera com una feina més. (mestres)

“El mestre ho és sempre” (Vicedegana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB)

“Es fan més pràctiques per ser un bon veterinari que un bon mestre” (Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB).

“ S’estan formant mestres del S.XXI nascuts al s.XX amb estratègies del s.XIX” (mestre)

Els mestres del futur seran mestres, si, però em fa certa por que aquests mestres només es quedin amb la formació que es donen a les universitats. Un mestre ha de tenir una bona formació per poder atendre qualsevol alumne a dins de la seva aula.

-      És una bona feina?

“ Aquests profes que no tenen una feina gaire reconeguda penses, ostres, gràcies, en part a ells, nosaltres arribarem a ser el que nosaltres vulguem” (nen)

Segons es diu és una bona feina, moltes vacances, poca feina, bon sou. Però cal prendre-hi un xic d’atenció. Bona feina perquè té bon horari? Cal saber que l’horari no comença ni acaba amb els nens, es treballa a casa preparant, a l’escola fent reunions, preparant, programant... (amb això també puc arribar a respondre la pregunta de la poca feina). Bon sou? Discrepo i aquí si que no hi entraré més perquè és un tema que sempre reben els mestres.

(Totes les respostes en cursiva són les que diuen en el documental tant mestres, actors i nens, les altres que no tenen cap distintiu són opinions meves).

I per finalitzar, en el vídeo mostren el moment de la jubilació d’una mestra (molt emotiu, per cert). Els alumnes ploren per la seva marxa, li fan regals, les mares estan molt contentes amb ella...

Altres mestres que ja estan jubilades coincideixen en que troben a faltar als alumnes, les rialles...

I ara sí, per finalitzar del tot, una frase que em va agradar i resumeix el meu pas per l’escola, ja que jo també ho faig, però no tant efusivament (ho confesso)

De cop i volta veus un home de 40 anys saltant i penses que s'ha tornat boig. Però és que ha vist a la "senyo"!

Posteriorment a aquesta emissió es fan debats (de 6 a 8 h. de la tarda) que poden ser seguits online sobre el tema tractat (i d'altres). Es preveu que hi hagi un recull d'aquestes experiències (a veure si és veritat!)

COMPARTIR ESCOLA AMB GENT JOVE ÉS UN PLAER (Joan Cela)