Ja vaig dir que faria algun post més, a tardat però ara tinc un xic de temps. Aquest post va encarat a fer una reflexió pròpia (i de tots vosaltres) sobre l'educació en els països nòrdics i d'EUA.
30 minuts va fer un programa molt bo sobre aquest tema i jo agafaré la mateixa dinàmica que l'anterior post, analitzar diferents frases del vídeo.
A EUA per contractar un mestre, a part de tenir la formació reglamentària, ha de fer una classe que serà avaluada pels mestres i pels alumnes. Aquests seran els que triaran si volen o no volen aquell mestre. Un alumne li ha d'agradar com explica un mestre i ha d'haver-hi un cert feeling, si això no es mostra a la classe, l'alumne perd la motivació i acaba sense voler estudiar.
Pedagog: Si una escola no funciona s'ha de veure el perquè no funciona. No es pot parlar de que a "X" lloc hi ha un % de fracàs escolar i no mostrar-hi més interès que aquest, dir que hi ha fracàs escolar. S'ha de veure perquè n'hi ha, quin són els condicionants, si és la ubicació, la societat, l'entorn.... S'ha d'estudiar molt bé quines són aquestes causes per tal de poder-hi buscar una solució el més aviat possible. Recordo i penso que estem "jugant" amb les persones que en un futur no gaire llunyà estaran a la societat i seran ells els que l'han de dominar.
Per ser director és necessari fer un curs de 14 mesos de formació i a més cobrant un sou. No sé si serà o no serà necessari fer un curs de 14 mesos de formació, potser és necessari més o menys, el que si està clar és que si un director, o futur director, ha de rebre formació què més que cobrar un sou per tal de poder seguir amb la seva vida quotidiana. A EUA no sé ben bé com va, però aquí, moltes vegades, no sempre clar està, els directors són nomenats a dit per l'inspector, així que no tothom ho vol ser. Si a sobre de no tenir èmfasi ni ganes per tal d'afrontar un nou repte com a director (no és cobrar més i treballar menys, només faltaria) no hi ha un sou a darrera que et pugui "subvencionar" el teu menjar, desplaçaments i roba.
A l'escola The Computer school (escola accelerada) s'exigeix més del que diu el Departament, per aquesta raó el mestre fa el seu currículum i no hi ha llibres. El fet de fer un currículum propi pot tenir avantatges o al contrari. S'entén que una escola accelerada no farà el mateix que fan a una escola "normal" però han d'acabar sabent les mateixes competències i continguts que els altres (afegint-t’hi el plus d'escola accelerada)
La carrera de magisteri a Finlàndia és de 5 anys. Per entrar requereix una nota alta, superar proves i entrevista. Ja hi som. A Finlàndia els mestres estan molt ben considerats gràcies al procés selectiu tan acurat que tenen. Fer més o menys anys de formació suposo que si es fa tot bé vindria a ser el mateix, però la nota alta, superar proves i entrevistes ho trobo d'allò més bé (no per la part que em tocarà a mi). Un mestre, ho vaig dir a l'altre post, no es pot dedicar només a explicar el que diu el llibre i cobrar un sou, es tracta d'inculcar valors, coneixements, procediments, actituds... educar als alumnes, conjuntament amb els pares, perquè puguin viure en societat i puguin sortir endavant sense ser dependents. Molts mestres que són a les llistes són "catetos" que no s'involucren en la seva feina, aquests són els que haurien d'estar fora i deixar treballar als mestres que volen fer-ho bé.
Sra. Rigau: "Cal canviar els requisits per entrar a magisteri. Cal demanar un nivell per accedir". Sí, Sra. Rigau, cal demanar un nivell per accedir, però primer comencem pels professors de la Universitat. Aquests tenen el suficient nivell per impartir classes a futurs mestres? Jo de vostè m'ho pensaria tres cops avanç de respondre, ja que no crec que molts d'ells estiguin capacitats per fer-ho. Jo també sé llegir un currículum, preparar activitats, fer exàmens i llegir un power point. Per fer això no és necessari estudiar un doctorat.
Escolaritat obligatòria a partir dels 7 anys. Les escoles d'EE els paguen els ajuntaments. 250€/mes a la llar i plaça assegurada. No estic d'acord amb el tema de l'escolaritat obligatòria a partir dels 7 anys, des de més petits s'han d'anar adaptant al lloc on hi passaran moltes hores de la seva vida: l'escola.
No sóc mare i no tinc gaire coneixement del tema, però totes teniu plaça a la llar del vostre poble assegurada i pagant 250 euros al mes? Pel poc coneixement que tinc podria dir que no, per aquest motiu m'indigno. Anar a la llar no és un luxe, és un aprenentatge que està infravalorat.
Percentatge d'immigrants baix, un 14%. En cas de que a l'aula hi hagi un percentatge d'immigració alt els resultats són bons. La solució: suport a l'aula. Molts mestres d'aquí es queixen de que les ràtios són molt altes i costa fer un treball "semi"individualitzat. És cert, però si a sobre tens alumnes amb dificultats aquest treball semindividualitzat encara és menor. La solució: suport a l'aula, per què no en posen? Perquè s'ha de pagar? Però no seria una solució davant del fracàs escolar?
Tenen gratuïts els llibres i el dinar. Bingo! Quants diners es gasta cada família comprant llibres als infants?
La mestra està tota la primària amb ell. Es diu perquè així coneix bé a l'infant, però personalment crec que això tampoc és gaire positiu, ja que els alumnes es cansen de la mestra i a l'inversa. S'han d'acostumar a treballar de diferents maneres i amb diferents mestres. Això sí, sempre tenir un tutor de referència.
A les tardes no hi ha classe. És cert que a Finlàndia el dia s'acaba abans però així es pot gaudir de la vida familiar i escolar. Sembla ser que aquí no els hi acaba d'agradar.
El fracàs escolar és de menys del 10%. I per què aquí tenim grans percentatges de fracàs escolar?
Hi ha un descans de 15 minuts cada 45 minuts de classe. Aquí descans de 30 minuts cada 90 minuts. Alguna cosa falla.
Un post una mica curt i potser poc argumentat, però hi ha situacions que crec que no es pot comentar res més del que he comentat.
