Seguint amb l’anàlisi del programa “mestres” i amb un xic de retard (ja sabeu, la vida d’estudiant malgrat ser la millor porta molta feina).
Avui l’anàlisi anirà sobre el programa emès el dia 7 de febrer de 2012. El programa tractava sobre “L’èxit i el fracàs escolar”, tema que està a moltes boques de moltes persones i sembla ser que encara no hi hem trobat la solució màgica perquè això s’acabi. (Ara que hi penso, a telecinco, el “gran debate” també va tractar del tema de l’educació, en vaig veure un tros però no l’he acabat, així que no ho puc comentar, o potser només n’hi faig menció, quan l’hagi vist amb deteniment ja l’analitzaré).
En aquest “capítol” analitzaven les metodologies que seguien diferents escoles, una d’elles l’Escola el Roure Gros on els alumnes estaven agrupats per cicles i no per edats i feien un treball segons els interessos dels alumnes (vindria a ser un “tipu” Montessori), on no hi ha llibres i cada alumne és el protagonista del seu aprenentatge, un mètode poc conegut i que de vegades crea dubtes en si hi ha aprenentatge o no. La meva experiència en aquesta metodologia és relativament curta (dues setmanes de pràctiques a Montessori), però us puc dir que tot i ser una metodologia “estranya” els alumnes aprenen i d’una manera molt peculiar.
En aquestes metodologies el paper del mestre o la mestra és també molt diferent al que estem acostumats. El mestre no és una persona que explica el temari i tots els alumnes es troben asseguts, el/la mestre/a ajuda a fer el descobriment als alumnes, pregunta per encaminar el seu aprenentatge...
A l’escola el Roure Gros realitzen activitats pel poble (com sempre s’ha dit veure-ho en directe és molt diferent a que t’ho expliquin) per comprendre el que estan estudiant, el que els interessa...
L’aprenentatge és per experimentació, els mateixos alumnes s’ajuden als altres i la mestra és una guia que proporciona material (que aquest material és creat pels propis mestres).
Els horaris no són tancats i com he dit anteriorment no hi ha llibres. Algú s’imagina (d’una escola “tradicional” fer classe sense llibres?)
Una altra característica, que molts mestres tampoc es té en compte, és compartir el joc a l’hora del pati. Pels mestres l’hora del pati és sagrada, i moltes vegades si no toca vigilar tampoc hi ha cap mestre observant les interaccions entre els alumnes, problemàtiques, jocs típics que es juga...
A partir d’aquí van sortir diferents mestres dient frases que són per parar-s’hi a pensar una mica.
“L’escola és l’espai de l’èxit”, “Èxit personal, èxit laboral i que tinguin igualtat d’oportunitats és tenir èxit acadèmic”, “si ets metge i guanyes molts diners has tingut èxit, si ets un paleta no has tingut èxit?”.
Qui avalua a qui?
Hi ha escoles on no només són avaluats els alumnes, sinó que els mestres també són avaluats a través d’un projecte d’avaluació del mestre que té una durada d’1 any.
Aquesta avaluació és una oportunitat per millorar la teva feina i amb els aspectes negatius que sorgeixen en aquesta avaluació són els que posteriorment pactaran mestre i director per tal de millorar i arreglar les mancances que un mestre té, perquè clar, un mestre no és perfecte, és un humà que es pot equivocar i no té tot el saber del món.
Els mestres són els que avaluen als alumnes però els mateixos mestres no estan preparats per ser avaluats.
Aquest projecte fa que un 80% de professors fan una millora desprès de l’avaluació dels seus alumnes.
A part dels alumnes, les famílies també analitzen i valoren l’escola i el director.
I per finalitzar la meva entrada poso algunes de les frases que em van cridar l’atenció:
“Si un nen assoleix el seu màxim què més li puc exigir?” (J.Cela)
A una aula podem trobar a alumnes que pel nivell cognitiu i intel·lectual han arribat al seu màxim, què s’ha de fer amb aquests alumnes?
“ S’ha d’avaluar més el fet d’esforçar-se” (Alumne)
“No avaluem el que sabeu sinó el que nosaltres volem i els hi hem explicat” (mestre)
Està més clar que l’aigua, els mestres expliquen quelcom que el currículum marca i avaluem si s’ho saben o no, però qui no diu que l’únic que ha fet ha estat vomitar el que s’havia aprés de memòria?
“Si algú treu bones notes s’ha de fer un reforç positiu” (alumne).
I si treu males notes un reforç negatiu? S’ha de motivar i reforçar positivament el que es cregui que s’ha de reforçar no només les notes.
“La societat fa propaganda del no esforç” (mestre)
Fer un treball avui dia és més senzill que abans, ara tens una wikipedia o el sr.Google que et fa la vida més fàcil, no consultes llibres, enciclopèdies... Els temps canvien però... tothom ha de tenir un esforç per aconseguir el que es vol o demana.
“L’esforç s’educa” (mestre
“La cultura de l’esforç és una fal·làcia” (mestre)
“Massa nens acaben l’ESO sense els coneixements mínims” (mestra)
I per no tenir-los a l’aula els deixem passar de curs...
“No només és del mestre la responsabilitat, però s’ha de mirar que he fet malament”
L’autoavaluació d’un mestre és molt important, com he dit anteriorment no som persones que no s’equivoquen, que ho saben tot i que ho fa tot bé. Gràcies a una autoavaluació, potser, l’alumne aprendrà molt més.
“Un mestre que creu que no pot fer més, ha de tirar la tovallola” (J.Cela)
Un mestre cremat no pot estar al sistema educatiu, hi ha d’haver mestres motivadors, amb ganes d’innovar, d’experimentar i sobretot, d’aprendre.
“Millor èxit: ganes d’aprendre” (mestra).
