PODRIA SER OBLIGAT ESTUDIAR FINS ELS 18 ANYS.

EDUCACIÓ NO VA BÉ, diguem-ho d'una altre manera, no és coherent. He llegit que pot ser possible que l’educació obligatòria sigui fins els 18, quan actualment ho és fins el 16.

Portugal ja ho fa, i Espanya no ha de ser menys que cal copiar perquè l’educació vagi bé (que al cap i a la fi, no hi va).

És una santíssima bajanada que Gabilondo, Ministre d’Educació, proposi que es faci obligat l’ensenyament fins els 18. Actualment al principi de l’ESO (amb 12 anys) hi ha alumnes que no volen seguir estudiant se’ls obliga fins als 16. Què passa amb aquesta gent? Distorsiona una classe perquè a ells els hi és igual i fan que la classe no vagi al ritme que ha d’anar.

Gabilondo diu que no serà un canvi de la nit al dia, sinó que serà possible quan hi hagi més flexibilitat i quan qui governi pagui totes les despeses.

Aquests nou mode d’educació obligarà als alumnes a fer Batxillerat? O també es podrà triar per anar a fer un cicle formatiu?

No es pot començar a fer un model d’Educació si els fonaments no són clars, estem canviant cada dos per tres petits, o grans, punts de l’Educació i desprès els primers a queixar-se de que som a la cua de coneixements són els que canvien.

No es pot obligar a estudiar una persona que realment no vol estudiar, desprès les classes van com van i el fracàs escolar puja, però tampoc hi estem fent res per canviar-ho.

Imatge extreta del següent enllaç.

VACANCES DE NADAL O D'HIVERN?

Donat que hem començat a fer el debat a classe, continuu el debat al bloc. Com tots sabeu li ha arribat una proposta al consell escolar de que les vacances de Nadal passin a anomenar-se vacances d'hivern (igualment amb les de Setmana Santa, que volen que es passin a anomenar vacances de primavera) perquè així no es fa cap referència a cap religió, ara bé, crec que cadascú celebra les festes com vol, no cal que sigui religiosament. Anteriorment si que era un dia de reunió de la família però actualment crec que és més seguir la tradició i el consumisme que suposa aquestes festes i no pel caire religiós.

Si realment algún pare vol que el seu fill segueixi una religió hi ha escoles especialitzades amb aquestes religions i no cal que es faci ús de les escoles on, si són públiques, la religió és optativa.

Què hem de fer? Suprimir la festa que tenim, com a cultura? Canviar el nom i continuar amb les festes? Definir que és cultura i què és religió? Reestructurar tot el que és el calendari (que ja han començat a fer començant una setmana abans el curs escolar).

Trobo que són molts canvis en un mateix àmbit que fan que tot es bellugui per sobre un fil que no hi ha res segur, volen avançar i no ho aconsegueixen, l'únic que aconsegueixen és que el col·lectiu de pares, mestres, alumnes es rebelin, o no, perquè realment si ho fem podem aconseguir quelcom?

No és més fàcil seure i parlar sobre els canvis que pot haver-hi a l'educació encomptes d'anar fent canvis petits, que al final acaben fent una bola massa grossa per parar-ho?

No és d'esperar que després hi hagi queixes perquè no els hi sembla bé, i ells es sorprenguin de les vagues que es poden arribar a ocasionar.

Sincerament, sembla que el Sr.Maragall s'aborreixi a casa seva i sigui capaç d'acceptar propostes ilògiques com la de començar abans el curs, treure la jornada intensiva o canviar la nomenclatura d'unes vacances que segons ells, van lligada a la religió. No senyors (i senyores), no, són unes tradicions que ens les carregarem si seguim intentant que l'educació funcioni mitjanament bé.

Cal una educació correcte, amb cultura i tradicions.

Fotografia extreta d'aquest enllaç.

Enquesta feta pel Diari De Girona a aquest enllaç.

Vídeo d'un programa de TV3 d'on parlen de les festes laiques o religioses.

No és un va i bé pels infants?

Parlo a partir de l'experiència pròpia i posant-me a la pell dels petits, perquè a mi m'ha passat de gran i a mi ja m'ha costat, imagino que als infants encara més. Actualment, tal i com va l'educació en el nostre país, que sentin-t'ho molt, no va pas gaire bé des del meu punt de vista, veig que els infants ara ja no tenen una tutora, sinó que tenen 2 o fins i tot 3 tutores que li faran el seguiment a l'aula. Com s'acostuma a dir: "Cada maestro tiene su librillo" i per això cadascú té una manera d'educar/ensenyar, però per això hem de fer parar bojos als infants? Ells el que necessiten és una persona amb qui agafar confiança, tenir-li un apreci (i que sigui mutu), i els pares necessiten saber amb quina mena d'educador/a estan tractant, per dir les coses d'una manera o d'una altre, per confiar amb ell/a i saber que no ho sabrà tota l'escola... però no, es veu que això és massa complicat pel govern que és incapaç de fer-ho.

Trobo molt bé que cada "assignatura" tingui un professor, així tenen una persona de referència i no es perden, però no dos o tres per a la mateixa "assignatura", perquè si a mi m'explica una persona que 2+2=4 i una altre que 4=2+2, posant-nos a la pell dels infants i exagerant-t’ho molt, a qui em crec? Al primer o al segon? I per què?

S’ha d’unificar la manera de fer de cada mestre/a amb un llibret? No, és tan simple com no retallar plantilla i ser una mica més compassius amb els infants.

Foto extreta d'aquest enllaç.