Les retallades

Estem farts tots de sentir que el país està en crisi i que s’ha de retallar, ho entenc perfectament però hi ha coses que no em poden passar per alt com a TEI que sóc.

Una de les retallades, res a veure amb la titulació la qual disposo, són les beques ERASMUS. Beques que es beneficien els estudiants en anar a estudiar a un altre país la mateixa carrera, i casualment, com que estem amb el PLA BOLONYA, en teoria, i dic en teoria perquè ja es veurà, no hi hauria d’haver problemes de convalidació, però equiliquà han disminuït. El govern “va dir” que augmentarien les taxes de la Universitat al·legant que l’alumnat disposaria de més beques, beques les quals jo demano sempre i no tinc cap dret a beneficiar-me d’elles per tenir una mare funcionaria i viure a casa dels meus pares (vist que el meu sou actualment s’aniria només en el pis i no tindria diners pel cotxe, pel menjar, per la llum, pel mòbil...). Dit això, ens pujaran les taxes de la Universitat (només i dic només en mode ironia:ON pagarem un 7’6% més) i a sobre trauran les beques (fet que jo reivindico encara que no me’n pugui beneficiar fins que no visqui sola a sota un pont). A tot això a part de la pujada de taxes i la disminució de beques, també disminuiran els diners que rebrà la universitat per infraestructures i professors, així anirem, amb professors, com sempre he dit, que mai han tocat una aula en el meu cas.

Ara sí, ve el tema que m’ha tocat la fibra. Educaciósuprimeix el pla dels ordinadors (ho trobo més que bé si no es fa un bon ús deles noves tecnologies, que aquest és el cas que estàvem realitzant ara mateix) i el pla de les escoles infantils.

Sóc TEI (tècnic d’Educació Infantil), així que puc treballar a llars d’infants, i dic llars d’infants i no guarderies, com a suport a P3 o en educació no formal fins a nens amb edats compreses de 0 a 6 anys. Aquesta titulació també m’ha obert les portes al treball que tinc actualment, vetlladora (el qual hi estic més que contenta de poder-hi treballar).

Jo m’he hagut de “currar” dos anys de la meva vida estudiant el desenvolupament psicomotriu, sexual, emocional... d’un nen de 0 a 6 anys. He hagut de treballar fort, “matar-me” a fer treballs, a muntar material per tal de poder exemplificar, fer unes pràctiques (que per cert van ser genials)... perquè ara Educació digui que les escoles infantils són una etapa d’escàs valor educatiu que busca només objectius de conciliació.

Ja em perdonareu però aquesta etapa té un currículum i gràcies a aquesta etapa molts dels alumnes que entren a P3 tenen uns hàbits, saben parlar bastant bé, caminen correctament... eh, però és una etapa d’escàs valor educatiu. Gràcies a aquesta etapa moltes vegades es detecten mancances, dèficits, minusvàlides... que poden ser tractades amb els especialistes del món educatiu. Si no es detecten a temps desprès és massa tard i passen a ser nens amb NEE que tant pocs suports oferiu. Vostès, senyors del govern, no saben que durant aquesta etapa són esponges les quals pots “explotar” el seu potencial per tenir unes bases de l’aprenentatge posterior? Us queixeu que no hi ha competències bàsiques però vosaltres el que feu és tancar escoles bressols que és una etapa de la vida importantíssima pel nen/a.

Ja em podeu perdonar però no és gens correcte ni lògic el que heu dit.

I aquí acaba la meva mala lluna d’avui. Estem en crisi si, però així va el país, només retallant un 2% dels diners destinats a la Casa Reial.

MESTRES a TV3 (I)

Seguint amb l’anàlisi del programa “mestres” i amb un xic de retard (ja sabeu, la vida d’estudiant malgrat ser la millor porta molta feina).

Avui l’anàlisi anirà sobre el programa emès el dia 7 de febrer de 2012. El programa tractava sobre “L’èxit i el fracàs escolar”, tema que està a moltes boques de moltes persones i sembla ser que encara no hi hem trobat la solució màgica perquè això s’acabi. (Ara que hi penso, a telecinco, el “gran debate” també va tractar del tema de l’educació, en vaig veure un tros però no l’he acabat, així que no ho puc comentar, o potser només n’hi faig menció, quan l’hagi vist amb deteniment ja l’analitzaré).

En aquest “capítol” analitzaven les metodologies que seguien diferents escoles, una d’elles l’Escola el Roure Gros on els alumnes estaven agrupats per cicles i no per edats i feien un treball segons els interessos dels alumnes (vindria a ser un “tipu” Montessori), on no hi ha llibres i cada alumne és el protagonista del seu aprenentatge, un mètode poc conegut i que de vegades crea dubtes en si hi ha aprenentatge o no. La meva experiència en aquesta metodologia és relativament curta (dues setmanes de pràctiques a Montessori), però us puc dir que tot i ser una metodologia “estranya” els alumnes aprenen i d’una manera molt peculiar.

En aquestes metodologies el paper del mestre o la mestra és també molt diferent al que estem acostumats. El mestre no és una persona que explica el temari i tots els alumnes es troben asseguts, el/la mestre/a ajuda a fer el descobriment als alumnes, pregunta per encaminar el seu aprenentatge...

A l’escola el Roure Gros realitzen activitats pel poble (com sempre s’ha dit veure-ho en directe és molt diferent a que t’ho expliquin) per comprendre el que estan estudiant, el que els interessa...

L’aprenentatge és per experimentació, els mateixos alumnes s’ajuden als altres i la mestra és una guia que proporciona material (que aquest material és creat pels propis mestres).

Els horaris no són tancats i com he dit anteriorment no hi ha llibres. Algú s’imagina (d’una escola “tradicional” fer classe sense llibres?)

Una altra característica, que molts mestres tampoc es té en compte, és compartir el joc a l’hora del pati. Pels mestres l’hora del pati és sagrada, i moltes vegades si no toca vigilar tampoc hi ha cap mestre observant les interaccions entre els alumnes, problemàtiques, jocs típics que es juga...

A partir d’aquí van sortir diferents mestres dient frases que són per parar-s’hi a pensar una mica.

“L’escola és l’espai de l’èxit”, “Èxit personal, èxit laboral i que tinguin igualtat d’oportunitats és tenir èxit acadèmic”, “si ets metge i guanyes molts diners has tingut èxit, si ets un paleta no has tingut èxit?”.

Qui avalua a qui?

Hi ha escoles on no només són avaluats els alumnes, sinó que els mestres també són avaluats a través d’un projecte d’avaluació del mestre que té una durada d’1 any.

Aquesta avaluació és una oportunitat per millorar la teva feina i amb els aspectes negatius que sorgeixen en aquesta avaluació són els que posteriorment pactaran mestre i director per tal de millorar i arreglar les mancances que un mestre té, perquè clar, un mestre no és perfecte, és un humà que es pot equivocar i no té tot el saber del món.

Els mestres són els que avaluen als alumnes però els mateixos mestres no estan preparats per ser avaluats.

Aquest projecte fa que un 80% de professors fan una millora desprès de l’avaluació dels seus alumnes.

A part dels alumnes, les famílies també analitzen i valoren l’escola i el director.

I per finalitzar la meva entrada poso algunes de les frases que em van cridar l’atenció:

“Si un nen assoleix el seu màxim què més li puc exigir?” (J.Cela)

A una aula podem trobar a alumnes que pel nivell cognitiu i intel·lectual han arribat al seu màxim, què s’ha de fer amb aquests alumnes?

“ S’ha d’avaluar més el fet d’esforçar-se” (Alumne)

“No avaluem el que sabeu sinó el que nosaltres volem i els hi hem explicat” (mestre)

Està més clar que l’aigua, els mestres expliquen quelcom que el currículum marca i avaluem si s’ho saben o no, però qui no diu que l’únic que ha fet ha estat vomitar el que s’havia aprés de memòria?

“Si algú treu bones notes s’ha de fer un reforç positiu” (alumne).

I si treu males notes un reforç negatiu? S’ha de motivar i reforçar positivament el que es cregui que s’ha de reforçar no només les notes.

“La societat fa propaganda del no esforç” (mestre)

Fer un treball avui dia és més senzill que abans, ara tens una wikipedia o el sr.Google que et fa la vida més fàcil, no consultes llibres, enciclopèdies... Els temps canvien però... tothom ha de tenir un esforç per aconseguir el que es vol o demana.

“L’esforç s’educa” (mestre

“La cultura de l’esforç és una fal·làcia” (mestre)

“Massa nens acaben l’ESO sense els coneixements mínims” (mestra)

I per no tenir-los a l’aula els deixem passar de curs...

“No només és del mestre la responsabilitat, però s’ha de mirar que he fet malament”

L’autoavaluació d’un mestre és molt important, com he dit anteriorment no som persones que no s’equivoquen, que ho saben tot i que ho fa tot bé. Gràcies a una autoavaluació, potser, l’alumne aprendrà molt més.

“Un mestre que creu que no pot fer més, ha de tirar la tovallola” (J.Cela)

Un mestre cremat no pot estar al sistema educatiu, hi ha d’haver mestres motivadors, amb ganes d’innovar, d’experimentar i sobretot, d’aprendre.

“Millor èxit: ganes d’aprendre” (mestra).

MESTRES a TV3

Ahir, 31.1.2012, TV3 va estrenar una sèrie que comprèn 10 capítols que parla sobre diferents aspectes que giren al voltant dels Mestres. El títol de la sèrie no podia ser un altre que MESTRES.

Personalment, em va agradar moltíssim ahir, i avui tornant-lo a mirar per poder fer la meva crítica/comentari m’he adonat una mica del que deien altres professionals que també havien vist el documental, és un documental un xic idealista, és a dir, trobaràs escoles i aules d’aquest caire però la majoria i quasi tots els que hi treballen o es mouen pel món de l’ensenyament prou que ho saben. No és una classe on tothom es porta bé, fa cas al mestre i dóna abraçades. Hi ha alumnes diagnosticats, nerviosos, que passen olímpicament de tu, que no et volen veure, que bufen, que tenen dificultats.... però malgrat això és un món preciós.

Aquest documental s’ha centrat en tres aspectes:

•          Un matí a una classe de P4
•          El retrobament d’Empar Moliner amb un mestre que li va fer estimar la literatura.
•        La jubilació de la Carmeta.

Però fa unes preguntes generals que contesten actors, mestres i nens. Aquestes preguntes són:

-      Ser mestre, com i per què?

Ha de tenir passió, estimar als alumnes, empatia, dialogant, exigent, obert, humilitat, paciència, responsabilitat, que t’agradi aprendre, compromís (mestres)

Intel·ligent, ha de ser legal, ha de saber escoltar, el físic no és important, ha d’explicar bé. (alumnes)

Un mestre ha de tenir vocació i molts dels adjectius que mestres i alumnes han dit al documental, però sobretot, vocacional. Un mestre està molt castigat avui dia, és una feina gens reconeguda i sobretot que se’n parla molt malament tant de la carrera com de la feina i aquí podríem tornar a començar el peix que es mossega la cua, així que no hi entraré, prou que sabeu la meva opinió qui em coneix.

-      Com és el teu mestre?

Li agrada ser mestre, ens ensenya molt bé, ens ensenya a fer més coses, no escridassa, et crida l’atenció, et fa entendre la vida de diferents maneres, ens estima molt (nens).

Acull, troba virtuts de la criatura i els potencia, estima, ajuda a descobrir el món, ha de saber motivar per aprendre, has d’ajudar-los, fer-los reflexionar, un mestre és aquell qui t’agafa de la mà i et porta a la vida”, sap que cada persona és diferent... (mestres)

Gaudeixen i saben ensenyar, obre portes, estàs atent perquè et poden sorprendre, generós, bon comunicador, divertit, seductor, actor, saber escoltar... (famosos)

Al llarg de la meva vida n’he tingut molts, alguns de bons, alguns de dolents i alguns que “ni fu ni fa”. En recordo molts, algun potser si ho arribés a llegir se’n sentiria reflectit.

Un mestre espectacular, que tots sabeu, de matemàtiques. Hi va lluitar però mai les vaig poder estimar. Va lluitar-hi, però pobre home no era l’única assignatura que em feia, era un mestre polivalent: història, mates i alguna lliçó de llengua també havia caigut. Adorava la música i te la feia estimar. El recordo moltíssim.

Un altre mestre espectacular va ser el de llengua. També va lluitar perquè fos capaç de saber-me els pronoms febles com calia. No ho va aconseguir però hi va posar tot el seu empeny.

Una mestra d’educació física que amb companys l’altre dia la recordàvem i fa uns anys la vaig trobar. Simpàtica, riallera, amable i estimava l’educació física.

Un mestre que ens emplenava una pissarra amb lletra 9 i sense interlineat a la pissarra, s’havia d’aprovar l’examen amb un 5 sinó et quedaves a les 5 a repassar l’examen amb ell però abans havies de passar per la seva taula a que et posés els molt bé a la llibreta d’exercicis.

Realment, m’emporto a la memòria molts bons mestres i no, no he pogut triar escola per tenir un bon mestre, m’han tocat per sort i els hi dec moltíssim, sobretot els meus coneixements i estratègies que, encara que sembli mentida, a dia d’avui no han passat a la història.

Tenir un bon record d’un mestre m’omple molt, és una de les sensació espectacular que et pots trobar dia a dia.

-      Sempre has volgut fer això?

“Jugava a nines fent classes”, “ho portava a la sang”, “per aportar un canvi a la societat”, “per canvia rel món cal començar pels més petits” (mestres)

Personalment si, sempre he volgut ser mestra. Les meves notes no han estat les més brillants i no vaig poder entrar a la carrera per la nota de tall, però això no em va prohibir lluitar per entrar-hi, si, donant la volta al món de l’ensenyament i entrant essent una mica més gran però hi he entrat. A hores d’ara no estic contenta dels continguts que ens donen a la majoria de les assignatures però treballant aprenc, i molt, i com s’ha dit sovint, és quan treballes que aprens. (Només em queda esperar 2 anys i un semestre)

-      Mestres del futur.

La selecció del personal està mal feta, els mestres nous no pensen en canviar el món només tenen la fita de si es pot ser funcionaria i ho considera com una feina més. (mestres)

“El mestre ho és sempre” (Vicedegana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB)

“Es fan més pràctiques per ser un bon veterinari que un bon mestre” (Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB).

“ S’estan formant mestres del S.XXI nascuts al s.XX amb estratègies del s.XIX” (mestre)

Els mestres del futur seran mestres, si, però em fa certa por que aquests mestres només es quedin amb la formació que es donen a les universitats. Un mestre ha de tenir una bona formació per poder atendre qualsevol alumne a dins de la seva aula.

-      És una bona feina?

“ Aquests profes que no tenen una feina gaire reconeguda penses, ostres, gràcies, en part a ells, nosaltres arribarem a ser el que nosaltres vulguem” (nen)

Segons es diu és una bona feina, moltes vacances, poca feina, bon sou. Però cal prendre-hi un xic d’atenció. Bona feina perquè té bon horari? Cal saber que l’horari no comença ni acaba amb els nens, es treballa a casa preparant, a l’escola fent reunions, preparant, programant... (amb això també puc arribar a respondre la pregunta de la poca feina). Bon sou? Discrepo i aquí si que no hi entraré més perquè és un tema que sempre reben els mestres.

(Totes les respostes en cursiva són les que diuen en el documental tant mestres, actors i nens, les altres que no tenen cap distintiu són opinions meves).

I per finalitzar, en el vídeo mostren el moment de la jubilació d’una mestra (molt emotiu, per cert). Els alumnes ploren per la seva marxa, li fan regals, les mares estan molt contentes amb ella...

Altres mestres que ja estan jubilades coincideixen en que troben a faltar als alumnes, les rialles...

I ara sí, per finalitzar del tot, una frase que em va agradar i resumeix el meu pas per l’escola, ja que jo també ho faig, però no tant efusivament (ho confesso)

De cop i volta veus un home de 40 anys saltant i penses que s'ha tornat boig. Però és que ha vist a la "senyo"!

Posteriorment a aquesta emissió es fan debats (de 6 a 8 h. de la tarda) que poden ser seguits online sobre el tema tractat (i d'altres). Es preveu que hi hagi un recull d'aquestes experiències (a veure si és veritat!)

COMPARTIR ESCOLA AMB GENT JOVE ÉS UN PLAER (Joan Cela)

Adéu mestres

Avui no em queixaré de res que sigui d'educació, bé, potser si.

Mai hagués pensat que algún dia hauria d'escriure una cosa com aquesta, però ha arribat el dia i sé que sigui on sigui ens farà encara més grans del que som ara.

Fa uns anys va marxar un gran mestre, ara n'ha marxat un altre. Dues figures imprescindibles en la meva educació i ensenyament. Dues persones que donaven pell i ànima perquè els seus alumnes aprenguessin, dues persones que donaven per no rebre res, però sobretot que eren unes grandíssimes persones.

Recordo aquella olor a tabac tant característica que senties només passar pel seu costat. També recordo com un em va dir que acabaria aprenent-me els pronoms febles (pobre home, que en va lluitar perquè ho aprengués i em sembla que encara no ho sé) i l'altre em va dir que amb les mates de TEI acabaria fent exactes....

Un no va arribar a la jubilació i l'altre no va arribar a gaudir-la. Dues vides paral·leles però que compartien, a part del tabac, alguna cosa, la funció de mestre i la personalitat de cadascu.

Són molts moments, molt difícil de recordar però que quedaran a la nostra memòria.

L'últim correu, l'últim missatge, l'última trucada... marcava com un alumne podia ser amic d'un mestre i viceversa.

Gràcies pels missatges, pels ànims, per les xerrades, pels sopars, per creure en mi, per animar-me a perseguir el somni... Gràcies per haver-me fet créixer com a persona, com a alumne, com a estudiant... i totes les gràcies que pugui donar n'estic seguríssima que no són les suficients.

No dubteu que heu estat importantíssims per la gent que us ha tingut com a mestres i que han pogut gaudir de la vostra amistat.

I per últim, perquè ja no puc escriure més, recordeu que heu estat GRANS i a les GRANS persones se la recorden tota la vida.

GRÀCIES.

Notícia

Entrevista

LES RETALLADES D'EDUCACIÓ

Un storyfi realitzat per la meva companya Anna Carbó i jo mateixa on expressem el nostre malestar contra les retallades d'educació, acompanyat d'un escrit on exposem algunes de les conseqüències.