miércoles, 30 de septiembre de 2009

Jutjem el que hem de jutjar?


No és gens fàcil jutjar a un violador, o sense anar tant lluny a un intent de violador. Com sempre, per desgràcia, a la part de successos hi ha alguna desgràcia. No fa molt he llegit que demanen quatre anys i mig per intentar violar a una nena de dotze. Segons explica el diari de Girona (www.diaridegirona.cat) els fets van passar el passat desembre i va ser un noi de 26 anys l’esperava a l’ascensor de casa seva, el següent crec que tots ho podem imaginar i no cal esmentar els fets.

Em fa molta gràcia veure com els violadors o intents de violadors (tant en gènere masculí com en el femení) es jutja de manera lenta i incoherent. Lenta, perquè tenen com la costum tardar aproximadament un any, sabem tots que la justícia està saturada, però hi ha temes i temes a tractar i s’ha de crear una prioritat per tal d’aconseguir-ho. El tema de violacions passa amb la violència de gènere, però no, aquí no es prioritza res, però tal i com diuen “las cosas de palacio van despacio” i això fa que cada vegada hi hagi més “gent” que intenti violar, violi o faci ús de la violència de gènere.
Incoherent perquè sempre posen condemnes ridícules a fets bastants greus.

Jo em pregunto, perquè sempre que hi ha un fet d’aquests es mira a la baixa la condemna? Es una persona que no li “rutlla” el cap i costa molt “curar-se” d’una malaltia mental, així que aquest noi de 26 anys amb quatre anys i mig a la presó, contant que es faci la condemna completa, podrà comportar-se com un noi “normal” al carrer?

És difícil jutjar a algú, però també hi ha frase que diu: “atent a les conseqüències dels teus actes”.

No trobo just que es demani 4 anys i mig. Ho ha fet una vegada i ho pot tornar a fer, i nenes de 12 anys han de poder fer la seva vida tranquil·lament, sense por a sortir al carrer, poder anar a jugar al carrer sense tenir un policia vigilant-la a darrere, sense donar-hi més voltes, a PODER VIURE LA SEVA ADOLESCÈNCIA I LA SEVA JOVENTUT.