Les retallades

Estem farts tots de sentir que el país està en crisi i que s’ha de retallar, ho entenc perfectament però hi ha coses que no em poden passar per alt com a TEI que sóc.

Una de les retallades, res a veure amb la titulació la qual disposo, són les beques ERASMUS. Beques que es beneficien els estudiants en anar a estudiar a un altre país la mateixa carrera, i casualment, com que estem amb el PLA BOLONYA, en teoria, i dic en teoria perquè ja es veurà, no hi hauria d’haver problemes de convalidació, però equiliquà han disminuït. El govern “va dir” que augmentarien les taxes de la Universitat al·legant que l’alumnat disposaria de més beques, beques les quals jo demano sempre i no tinc cap dret a beneficiar-me d’elles per tenir una mare funcionaria i viure a casa dels meus pares (vist que el meu sou actualment s’aniria només en el pis i no tindria diners pel cotxe, pel menjar, per la llum, pel mòbil...). Dit això, ens pujaran les taxes de la Universitat (només i dic només en mode ironia:ON pagarem un 7’6% més) i a sobre trauran les beques (fet que jo reivindico encara que no me’n pugui beneficiar fins que no visqui sola a sota un pont). A tot això a part de la pujada de taxes i la disminució de beques, també disminuiran els diners que rebrà la universitat per infraestructures i professors, així anirem, amb professors, com sempre he dit, que mai han tocat una aula en el meu cas.

Ara sí, ve el tema que m’ha tocat la fibra. Educaciósuprimeix el pla dels ordinadors (ho trobo més que bé si no es fa un bon ús deles noves tecnologies, que aquest és el cas que estàvem realitzant ara mateix) i el pla de les escoles infantils.

Sóc TEI (tècnic d’Educació Infantil), així que puc treballar a llars d’infants, i dic llars d’infants i no guarderies, com a suport a P3 o en educació no formal fins a nens amb edats compreses de 0 a 6 anys. Aquesta titulació també m’ha obert les portes al treball que tinc actualment, vetlladora (el qual hi estic més que contenta de poder-hi treballar).

Jo m’he hagut de “currar” dos anys de la meva vida estudiant el desenvolupament psicomotriu, sexual, emocional... d’un nen de 0 a 6 anys. He hagut de treballar fort, “matar-me” a fer treballs, a muntar material per tal de poder exemplificar, fer unes pràctiques (que per cert van ser genials)... perquè ara Educació digui que les escoles infantils són una etapa d’escàs valor educatiu que busca només objectius de conciliació.

Ja em perdonareu però aquesta etapa té un currículum i gràcies a aquesta etapa molts dels alumnes que entren a P3 tenen uns hàbits, saben parlar bastant bé, caminen correctament... eh, però és una etapa d’escàs valor educatiu. Gràcies a aquesta etapa moltes vegades es detecten mancances, dèficits, minusvàlides... que poden ser tractades amb els especialistes del món educatiu. Si no es detecten a temps desprès és massa tard i passen a ser nens amb NEE que tant pocs suports oferiu. Vostès, senyors del govern, no saben que durant aquesta etapa són esponges les quals pots “explotar” el seu potencial per tenir unes bases de l’aprenentatge posterior? Us queixeu que no hi ha competències bàsiques però vosaltres el que feu és tancar escoles bressols que és una etapa de la vida importantíssima pel nen/a.

Ja em podeu perdonar però no és gens correcte ni lògic el que heu dit.

I aquí acaba la meva mala lluna d’avui. Estem en crisi si, però així va el país, només retallant un 2% dels diners destinats a la Casa Reial.

MESTRES a TV3 (I)

Seguint amb l’anàlisi del programa “mestres” i amb un xic de retard (ja sabeu, la vida d’estudiant malgrat ser la millor porta molta feina).

Avui l’anàlisi anirà sobre el programa emès el dia 7 de febrer de 2012. El programa tractava sobre “L’èxit i el fracàs escolar”, tema que està a moltes boques de moltes persones i sembla ser que encara no hi hem trobat la solució màgica perquè això s’acabi. (Ara que hi penso, a telecinco, el “gran debate” també va tractar del tema de l’educació, en vaig veure un tros però no l’he acabat, així que no ho puc comentar, o potser només n’hi faig menció, quan l’hagi vist amb deteniment ja l’analitzaré).

En aquest “capítol” analitzaven les metodologies que seguien diferents escoles, una d’elles l’Escola el Roure Gros on els alumnes estaven agrupats per cicles i no per edats i feien un treball segons els interessos dels alumnes (vindria a ser un “tipu” Montessori), on no hi ha llibres i cada alumne és el protagonista del seu aprenentatge, un mètode poc conegut i que de vegades crea dubtes en si hi ha aprenentatge o no. La meva experiència en aquesta metodologia és relativament curta (dues setmanes de pràctiques a Montessori), però us puc dir que tot i ser una metodologia “estranya” els alumnes aprenen i d’una manera molt peculiar.

En aquestes metodologies el paper del mestre o la mestra és també molt diferent al que estem acostumats. El mestre no és una persona que explica el temari i tots els alumnes es troben asseguts, el/la mestre/a ajuda a fer el descobriment als alumnes, pregunta per encaminar el seu aprenentatge...

A l’escola el Roure Gros realitzen activitats pel poble (com sempre s’ha dit veure-ho en directe és molt diferent a que t’ho expliquin) per comprendre el que estan estudiant, el que els interessa...

L’aprenentatge és per experimentació, els mateixos alumnes s’ajuden als altres i la mestra és una guia que proporciona material (que aquest material és creat pels propis mestres).

Els horaris no són tancats i com he dit anteriorment no hi ha llibres. Algú s’imagina (d’una escola “tradicional” fer classe sense llibres?)

Una altra característica, que molts mestres tampoc es té en compte, és compartir el joc a l’hora del pati. Pels mestres l’hora del pati és sagrada, i moltes vegades si no toca vigilar tampoc hi ha cap mestre observant les interaccions entre els alumnes, problemàtiques, jocs típics que es juga...

A partir d’aquí van sortir diferents mestres dient frases que són per parar-s’hi a pensar una mica.

“L’escola és l’espai de l’èxit”, “Èxit personal, èxit laboral i que tinguin igualtat d’oportunitats és tenir èxit acadèmic”, “si ets metge i guanyes molts diners has tingut èxit, si ets un paleta no has tingut èxit?”.

Qui avalua a qui?

Hi ha escoles on no només són avaluats els alumnes, sinó que els mestres també són avaluats a través d’un projecte d’avaluació del mestre que té una durada d’1 any.

Aquesta avaluació és una oportunitat per millorar la teva feina i amb els aspectes negatius que sorgeixen en aquesta avaluació són els que posteriorment pactaran mestre i director per tal de millorar i arreglar les mancances que un mestre té, perquè clar, un mestre no és perfecte, és un humà que es pot equivocar i no té tot el saber del món.

Els mestres són els que avaluen als alumnes però els mateixos mestres no estan preparats per ser avaluats.

Aquest projecte fa que un 80% de professors fan una millora desprès de l’avaluació dels seus alumnes.

A part dels alumnes, les famílies també analitzen i valoren l’escola i el director.

I per finalitzar la meva entrada poso algunes de les frases que em van cridar l’atenció:

“Si un nen assoleix el seu màxim què més li puc exigir?” (J.Cela)

A una aula podem trobar a alumnes que pel nivell cognitiu i intel·lectual han arribat al seu màxim, què s’ha de fer amb aquests alumnes?

“ S’ha d’avaluar més el fet d’esforçar-se” (Alumne)

“No avaluem el que sabeu sinó el que nosaltres volem i els hi hem explicat” (mestre)

Està més clar que l’aigua, els mestres expliquen quelcom que el currículum marca i avaluem si s’ho saben o no, però qui no diu que l’únic que ha fet ha estat vomitar el que s’havia aprés de memòria?

“Si algú treu bones notes s’ha de fer un reforç positiu” (alumne).

I si treu males notes un reforç negatiu? S’ha de motivar i reforçar positivament el que es cregui que s’ha de reforçar no només les notes.

“La societat fa propaganda del no esforç” (mestre)

Fer un treball avui dia és més senzill que abans, ara tens una wikipedia o el sr.Google que et fa la vida més fàcil, no consultes llibres, enciclopèdies... Els temps canvien però... tothom ha de tenir un esforç per aconseguir el que es vol o demana.

“L’esforç s’educa” (mestre

“La cultura de l’esforç és una fal·làcia” (mestre)

“Massa nens acaben l’ESO sense els coneixements mínims” (mestra)

I per no tenir-los a l’aula els deixem passar de curs...

“No només és del mestre la responsabilitat, però s’ha de mirar que he fet malament”

L’autoavaluació d’un mestre és molt important, com he dit anteriorment no som persones que no s’equivoquen, que ho saben tot i que ho fa tot bé. Gràcies a una autoavaluació, potser, l’alumne aprendrà molt més.

“Un mestre que creu que no pot fer més, ha de tirar la tovallola” (J.Cela)

Un mestre cremat no pot estar al sistema educatiu, hi ha d’haver mestres motivadors, amb ganes d’innovar, d’experimentar i sobretot, d’aprendre.

“Millor èxit: ganes d’aprendre” (mestra).

MESTRES a TV3

Ahir, 31.1.2012, TV3 va estrenar una sèrie que comprèn 10 capítols que parla sobre diferents aspectes que giren al voltant dels Mestres. El títol de la sèrie no podia ser un altre que MESTRES.

Personalment, em va agradar moltíssim ahir, i avui tornant-lo a mirar per poder fer la meva crítica/comentari m’he adonat una mica del que deien altres professionals que també havien vist el documental, és un documental un xic idealista, és a dir, trobaràs escoles i aules d’aquest caire però la majoria i quasi tots els que hi treballen o es mouen pel món de l’ensenyament prou que ho saben. No és una classe on tothom es porta bé, fa cas al mestre i dóna abraçades. Hi ha alumnes diagnosticats, nerviosos, que passen olímpicament de tu, que no et volen veure, que bufen, que tenen dificultats.... però malgrat això és un món preciós.

Aquest documental s’ha centrat en tres aspectes:

•          Un matí a una classe de P4
•          El retrobament d’Empar Moliner amb un mestre que li va fer estimar la literatura.
•        La jubilació de la Carmeta.

Però fa unes preguntes generals que contesten actors, mestres i nens. Aquestes preguntes són:

-      Ser mestre, com i per què?

Ha de tenir passió, estimar als alumnes, empatia, dialogant, exigent, obert, humilitat, paciència, responsabilitat, que t’agradi aprendre, compromís (mestres)

Intel·ligent, ha de ser legal, ha de saber escoltar, el físic no és important, ha d’explicar bé. (alumnes)

Un mestre ha de tenir vocació i molts dels adjectius que mestres i alumnes han dit al documental, però sobretot, vocacional. Un mestre està molt castigat avui dia, és una feina gens reconeguda i sobretot que se’n parla molt malament tant de la carrera com de la feina i aquí podríem tornar a començar el peix que es mossega la cua, així que no hi entraré, prou que sabeu la meva opinió qui em coneix.

-      Com és el teu mestre?

Li agrada ser mestre, ens ensenya molt bé, ens ensenya a fer més coses, no escridassa, et crida l’atenció, et fa entendre la vida de diferents maneres, ens estima molt (nens).

Acull, troba virtuts de la criatura i els potencia, estima, ajuda a descobrir el món, ha de saber motivar per aprendre, has d’ajudar-los, fer-los reflexionar, un mestre és aquell qui t’agafa de la mà i et porta a la vida”, sap que cada persona és diferent... (mestres)

Gaudeixen i saben ensenyar, obre portes, estàs atent perquè et poden sorprendre, generós, bon comunicador, divertit, seductor, actor, saber escoltar... (famosos)

Al llarg de la meva vida n’he tingut molts, alguns de bons, alguns de dolents i alguns que “ni fu ni fa”. En recordo molts, algun potser si ho arribés a llegir se’n sentiria reflectit.

Un mestre espectacular, que tots sabeu, de matemàtiques. Hi va lluitar però mai les vaig poder estimar. Va lluitar-hi, però pobre home no era l’única assignatura que em feia, era un mestre polivalent: història, mates i alguna lliçó de llengua també havia caigut. Adorava la música i te la feia estimar. El recordo moltíssim.

Un altre mestre espectacular va ser el de llengua. També va lluitar perquè fos capaç de saber-me els pronoms febles com calia. No ho va aconseguir però hi va posar tot el seu empeny.

Una mestra d’educació física que amb companys l’altre dia la recordàvem i fa uns anys la vaig trobar. Simpàtica, riallera, amable i estimava l’educació física.

Un mestre que ens emplenava una pissarra amb lletra 9 i sense interlineat a la pissarra, s’havia d’aprovar l’examen amb un 5 sinó et quedaves a les 5 a repassar l’examen amb ell però abans havies de passar per la seva taula a que et posés els molt bé a la llibreta d’exercicis.

Realment, m’emporto a la memòria molts bons mestres i no, no he pogut triar escola per tenir un bon mestre, m’han tocat per sort i els hi dec moltíssim, sobretot els meus coneixements i estratègies que, encara que sembli mentida, a dia d’avui no han passat a la història.

Tenir un bon record d’un mestre m’omple molt, és una de les sensació espectacular que et pots trobar dia a dia.

-      Sempre has volgut fer això?

“Jugava a nines fent classes”, “ho portava a la sang”, “per aportar un canvi a la societat”, “per canvia rel món cal començar pels més petits” (mestres)

Personalment si, sempre he volgut ser mestra. Les meves notes no han estat les més brillants i no vaig poder entrar a la carrera per la nota de tall, però això no em va prohibir lluitar per entrar-hi, si, donant la volta al món de l’ensenyament i entrant essent una mica més gran però hi he entrat. A hores d’ara no estic contenta dels continguts que ens donen a la majoria de les assignatures però treballant aprenc, i molt, i com s’ha dit sovint, és quan treballes que aprens. (Només em queda esperar 2 anys i un semestre)

-      Mestres del futur.

La selecció del personal està mal feta, els mestres nous no pensen en canviar el món només tenen la fita de si es pot ser funcionaria i ho considera com una feina més. (mestres)

“El mestre ho és sempre” (Vicedegana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB)

“Es fan més pràctiques per ser un bon veterinari que un bon mestre” (Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB).

“ S’estan formant mestres del S.XXI nascuts al s.XX amb estratègies del s.XIX” (mestre)

Els mestres del futur seran mestres, si, però em fa certa por que aquests mestres només es quedin amb la formació que es donen a les universitats. Un mestre ha de tenir una bona formació per poder atendre qualsevol alumne a dins de la seva aula.

-      És una bona feina?

“ Aquests profes que no tenen una feina gaire reconeguda penses, ostres, gràcies, en part a ells, nosaltres arribarem a ser el que nosaltres vulguem” (nen)

Segons es diu és una bona feina, moltes vacances, poca feina, bon sou. Però cal prendre-hi un xic d’atenció. Bona feina perquè té bon horari? Cal saber que l’horari no comença ni acaba amb els nens, es treballa a casa preparant, a l’escola fent reunions, preparant, programant... (amb això també puc arribar a respondre la pregunta de la poca feina). Bon sou? Discrepo i aquí si que no hi entraré més perquè és un tema que sempre reben els mestres.

(Totes les respostes en cursiva són les que diuen en el documental tant mestres, actors i nens, les altres que no tenen cap distintiu són opinions meves).

I per finalitzar, en el vídeo mostren el moment de la jubilació d’una mestra (molt emotiu, per cert). Els alumnes ploren per la seva marxa, li fan regals, les mares estan molt contentes amb ella...

Altres mestres que ja estan jubilades coincideixen en que troben a faltar als alumnes, les rialles...

I ara sí, per finalitzar del tot, una frase que em va agradar i resumeix el meu pas per l’escola, ja que jo també ho faig, però no tant efusivament (ho confesso)

De cop i volta veus un home de 40 anys saltant i penses que s'ha tornat boig. Però és que ha vist a la "senyo"!

Posteriorment a aquesta emissió es fan debats (de 6 a 8 h. de la tarda) que poden ser seguits online sobre el tema tractat (i d'altres). Es preveu que hi hagi un recull d'aquestes experiències (a veure si és veritat!)

COMPARTIR ESCOLA AMB GENT JOVE ÉS UN PLAER (Joan Cela)

Adéu mestres

Avui no em queixaré de res que sigui d'educació, bé, potser si.

Mai hagués pensat que algún dia hauria d'escriure una cosa com aquesta, però ha arribat el dia i sé que sigui on sigui ens farà encara més grans del que som ara.

Fa uns anys va marxar un gran mestre, ara n'ha marxat un altre. Dues figures imprescindibles en la meva educació i ensenyament. Dues persones que donaven pell i ànima perquè els seus alumnes aprenguessin, dues persones que donaven per no rebre res, però sobretot que eren unes grandíssimes persones.

Recordo aquella olor a tabac tant característica que senties només passar pel seu costat. També recordo com un em va dir que acabaria aprenent-me els pronoms febles (pobre home, que en va lluitar perquè ho aprengués i em sembla que encara no ho sé) i l'altre em va dir que amb les mates de TEI acabaria fent exactes....

Un no va arribar a la jubilació i l'altre no va arribar a gaudir-la. Dues vides paral·leles però que compartien, a part del tabac, alguna cosa, la funció de mestre i la personalitat de cadascu.

Són molts moments, molt difícil de recordar però que quedaran a la nostra memòria.

L'últim correu, l'últim missatge, l'última trucada... marcava com un alumne podia ser amic d'un mestre i viceversa.

Gràcies pels missatges, pels ànims, per les xerrades, pels sopars, per creure en mi, per animar-me a perseguir el somni... Gràcies per haver-me fet créixer com a persona, com a alumne, com a estudiant... i totes les gràcies que pugui donar n'estic seguríssima que no són les suficients.

No dubteu que heu estat importantíssims per la gent que us ha tingut com a mestres i que han pogut gaudir de la vostra amistat.

I per últim, perquè ja no puc escriure més, recordeu que heu estat GRANS i a les GRANS persones se la recorden tota la vida.

GRÀCIES.

Notícia

Entrevista

LES RETALLADES D'EDUCACIÓ

Un storyfi realitzat per la meva companya Anna Carbó i jo mateixa on expressem el nostre malestar contra les retallades d'educació, acompanyat d'un escrit on exposem algunes de les conseqüències.

PROGRAMA 30 MINUTS: NOTES D'EDUCACIÓ

Ja vaig dir que faria algun post més, a tardat però ara tinc un xic de temps. Aquest post va encarat a fer una reflexió pròpia (i de tots vosaltres) sobre l'educació en els països nòrdics i d'EUA.

30 minuts va fer un programa molt bo sobre aquest tema i jo agafaré la mateixa dinàmica que l'anterior post, analitzar diferents frases del vídeo.

A EUA per contractar un mestre, a part de tenir la formació reglamentària, ha de fer una classe que serà avaluada pels mestres i pels alumnes. Aquests seran els que triaran si volen o no volen aquell mestre. Un alumne li ha d'agradar com explica un mestre i ha d'haver-hi un cert feeling, si això no es mostra a la classe, l'alumne perd la motivació i acaba sense voler estudiar.

Pedagog: Si una escola no funciona s'ha de veure el perquè no funciona. No es pot parlar de que a "X" lloc hi ha un % de fracàs escolar i no mostrar-hi més interès que aquest, dir que hi ha fracàs escolar. S'ha de veure perquè n'hi ha, quin són els condicionants, si és la ubicació, la societat, l'entorn.... S'ha d'estudiar molt bé quines són aquestes causes per tal de poder-hi buscar una solució el més aviat possible. Recordo i penso que estem "jugant" amb les persones que en un futur no gaire llunyà estaran a la societat i seran ells els que l'han de dominar.

Per ser director és necessari fer un curs de 14 mesos de formació i a més cobrant un sou. No sé si serà o no serà necessari fer un curs de 14 mesos de formació, potser és necessari més o menys, el que si està clar és que si un director, o futur director, ha de rebre formació què més que cobrar un sou per tal de poder seguir amb la seva vida quotidiana. A EUA no sé ben bé com va, però aquí, moltes vegades, no sempre clar està, els directors són nomenats a dit per l'inspector, així que no tothom ho vol ser. Si a sobre de no tenir èmfasi ni ganes per tal d'afrontar un nou repte com a director (no és cobrar més i treballar menys, només faltaria) no hi ha un sou a darrera que et pugui "subvencionar" el teu menjar, desplaçaments i roba.

A l'escola The Computer school (escola accelerada) s'exigeix més del que diu el Departament, per aquesta raó el mestre fa el seu currículum i no hi ha llibres. El fet de fer un currículum propi pot tenir avantatges o al contrari. S'entén que una escola accelerada no farà el mateix que fan a una escola "normal" però han d'acabar sabent les mateixes competències i continguts que els altres (afegint-t’hi el plus d'escola accelerada)

La carrera de magisteri a Finlàndia és de 5 anys. Per entrar requereix una nota alta, superar proves i entrevista. Ja hi som. A Finlàndia els mestres estan molt ben considerats gràcies al procés selectiu tan acurat que tenen. Fer més o menys anys de formació suposo que si es fa tot bé vindria a ser el mateix, però la nota alta, superar proves i entrevistes ho trobo d'allò més bé (no per la part que em tocarà a mi). Un mestre, ho vaig dir a l'altre post, no es pot dedicar només a explicar el que diu el llibre i cobrar un sou, es tracta d'inculcar valors, coneixements, procediments, actituds... educar als alumnes, conjuntament amb els pares, perquè puguin viure en societat i puguin sortir endavant sense ser dependents. Molts mestres que són a les llistes són "catetos" que no s'involucren en la seva feina, aquests són els que haurien d'estar fora i deixar treballar als mestres que volen fer-ho bé.

Sra. Rigau: "Cal canviar els requisits per entrar a magisteri. Cal demanar un nivell per accedir". Sí, Sra. Rigau, cal demanar un nivell per accedir, però primer comencem pels professors de la Universitat. Aquests tenen el suficient nivell per impartir classes a futurs mestres? Jo de vostè m'ho pensaria tres cops avanç de respondre, ja que no crec que molts d'ells estiguin capacitats per fer-ho. Jo també sé llegir un currículum, preparar activitats, fer exàmens i llegir un power point. Per fer això no és necessari estudiar un doctorat.

Escolaritat obligatòria a partir dels 7 anys. Les escoles d'EE els paguen els ajuntaments. 250€/mes a la llar i plaça assegurada. No estic d'acord amb el tema de l'escolaritat obligatòria a partir dels 7 anys, des de més petits s'han d'anar adaptant al lloc on hi passaran moltes hores de la seva vida: l'escola. 

No sóc mare i no tinc gaire coneixement del tema, però totes teniu plaça a la llar del vostre poble assegurada i pagant 250 euros al mes? Pel poc coneixement que tinc podria dir que no, per aquest motiu m'indigno. Anar a la llar no és un luxe, és un aprenentatge que està infravalorat.

Percentatge d'immigrants baix, un 14%. En cas de que a l'aula hi hagi un percentatge d'immigració alt els resultats són bons. La solució: suport a l'aula. Molts mestres d'aquí es queixen de que les ràtios són molt altes i costa fer un treball "semi"individualitzat. És cert, però si a sobre tens alumnes amb dificultats aquest treball semindividualitzat encara és menor. La solució: suport a l'aula, per què no en posen? Perquè s'ha de pagar? Però no seria una solució davant del fracàs escolar?

Tenen gratuïts els llibres i el dinar. Bingo! Quants diners es gasta cada família comprant llibres als infants?

La mestra està tota la primària amb ell. Es diu perquè així coneix bé a l'infant, però personalment crec que això tampoc és gaire positiu, ja que els alumnes es cansen de la mestra i a l'inversa. S'han d'acostumar a treballar de diferents maneres i amb diferents mestres. Això sí, sempre tenir un tutor de referència.

A les tardes no hi ha classe. És cert que a Finlàndia el dia s'acaba abans però així es pot gaudir de la vida familiar i escolar. Sembla ser que aquí no els hi acaba d'agradar.

El fracàs escolar és de menys del 10%. I per què aquí tenim grans percentatges de fracàs escolar?

Hi ha un descans de 15 minuts cada 45 minuts de classe. Aquí descans de 30 minuts cada 90 minuts. Alguna cosa falla.

Un post una mica curt i potser poc argumentat, però hi ha situacions que crec que no es pot comentar res més del que he comentat.

Banda Ampla

Ja us vaig dir que escriuria sobre debats i notícies que es mouen entorn l'ensenyament i les escoles. Avui parlaré del programa de Banda Ampla que es va emetre el passat dijous. He fet un recollit de certes frases les quals m'han sobtat, m'han agradat, m'han desagradat o simplement vull donar-hi el meu punt de vista. Ho faré senzill, amb punts i visual per tal de que no cansi al lector (si és que n'hi ha algun)  

• Mare: Hi ha poques hores de llengües. Que una mare digui això és que no s'ha mirat l'horari del seu fill o no sap què es fa a l'escola (des del meu punt de vista). Actualment a les escoles es fan 5 hores de català i de castellà i depèn del cicle 3/4 hores d'anglès (els més petitons en fan menys, clar està). El problema és que aquestes hores no estan aprofitades. Les classes de castellà s'han de fer en castellà, no en català. Igualment passa amb l'anglès, cal parlar tota l'estona amb anglès, és una bona manera de fer listenings i pronunciation. Així que menys que falta d'hores el necessari és que s'aprofitin aquestes classes.
• Alumna nouvinguda: Hi ha poca ajuda pels nouvinguts. Un/a nen/a nouvingut/da ho és durant 2 anys. Aquest alumne té el dret de poder anar a una aula d'acollida i que el mestre que s'encarrega d'aquesta "assignatura" és el que li ha de proporcionar el vocabulari necessari per tal de seguir la seva escolarització sense cap problema.
• El 55,8% de persones enquestades creu que els alumnes surten ben preparats de l'escola. Hi haurà uns que en sortiran més ben preparats i d'altres menys. Moltes vegades depèn del mestre/professor que hagi tingut en el moment de tenir la base de l'aprenentatge.
• Mestra d'escola rural: falta recolzament als mestres per part dels pares i de la societat. Actualment l'escola va per un costat i els pares per un altre. L'aprenentatge i l'ensenyament dels seus fills ve donada a partir d'un treball a l'escola i un treball complementari a casa, sense el treball complementari a casa és quasi impossible fer front a aquest aprenentatge. 
• Mestre: molts alumnes surten ben preparats i quan acaba la universitat no tenen feina. Ens trobem davant d'una societat "titulitis" quants més títols tinguis seràs millor, incloent la maleïda experiència. Senyors, tenir un títol de la universitat significa que tens "més" coneixements que altres persones, però sembla ser que no és necessari només un títol sinó que també experiència, però clar, estudiants amb prou feines la poden tenir, per estudiar, en teoria amb el grau, no es pot treballar perquè els cursos estan dividits per dedicar-hi 40 hores setmanals, però clar, si no es treballa no tens experiència ni diners per pagar-te la universitat. La resposta de moltes universitats davant d'aquest "problema" es resumeix en un has de triar; estudiar o treballar.
• Pedagog: 3 de cada 10 alumnes no té les competències bàsiques. Així què s'ha de fer? Si han acabat l'ensenyament obligatori i no les tenen.
• Alumne de 2n d’ESO: Fer servir llibres i l’ordinador portàtil per fer l’1x1 no és efectiu. No ho és per què? Perquè els mateixos mestres no estan capacitats per fer-ho servir. És una càrrega pels alumnes, un portàtil i a sobre llibres, els pares han hagut de fer una inversió major per comprar el portàtil que desprès per l’únic que serveix és per entrar a les xarxes socials a l’hora de classe (dit per un alumne)
• Especialista en educació: Per fer un bon aprenentatge a Batxillerat s’hauria de barrejar el treball amb l’escola. Gràcies a això desprès es tindria una experiència. Trobo una bona combinació.
• Mare: Els nens s’avorreixen a classe. A preescolar només dibuixen. Així anem. “Guarderies”, a EI només es dibuixa... però mares, vosaltres veieu què fan els vostres fills a l’escola? Entre P3 i P5 aprenen a escriure, llegir, el seu nom, la lletra lligada, la lletra de pal, sumar, restar, vocabulari, agafar el llapis... no n’hi ha prou per seguir dient que una Escola Bressol és una “guarderia” i que a infantil només es pinta?
• Hi ha un 32% d’abandonament escolar a Espanya. N’hi ha massa, ni la motivació per part dels mestres és capaç de reduir aquest abandonament. El sistema no funciona.
• Els mestres a Finlàndia fan més formació (és més llarga) i tenen més prestigi. I perquè es tingui més formació s’ha de tenir prestigi?
• Twitt: estem parlant de retallades en educació i, alhora, ens queixem dels resultats. Què esperem, doncs? Doncs això, que s’espera? No hi ha recursos, no hi ha mestres, no es poden fer grups flexibles... així es pot treballar poc amb les ràtios tant amples que hi ha actualment a l’aula.
• Twitt: Un bon mestre ha d’ensenyar, no educar, per això ja hi són els pares. Res més a dir.
• Twitt: Sóc estudiant de magisteri i la formació és molt dubtosa. Assignatures sense sentit i mals professors. Més clar l’aigua i ara amb les retallades més mals professors.
• Alumna de 2n de Bat que ha fet l’ESO a la concertada: a la pública t’exigeixen molt per anar a la sele. Olé, a la privada i concertada no t’exigeixen perquè no es va a la sele? He anat a concertada i he aprés més allà que la a pública. L’exigència? El doble a la concertada.
• Twitt: Un mestre hauria d’estar a la mateixa classe mínim dos anys. Cert, així coneixes als alumnes i un canvi de tutor no fa que s’hagin d’adaptar a una altra persona i es perdi el temps.

I amb això tanco el post d’avui, és un resum, tinc moltes més idees d’aquest programa però aquestes idees donen per un post soles, així que em reservaré per tal de poder-ho fer extensament.

I ara només demano una cosa, que treieu la paraula GUARDERIA del vostre vocabulari, Escola Bressol, escola infantil... però guarderia no!!! No es guarden els nens, al revés, se'ls ensenya a ser un xic més autònoms per tal de que l'arribada a infantil no sigui tant dura.

La tornada

Fa uns mesos, potser ja podriem dir anys, que el bloc estava tancat, però desprès de molt reflexionar i que una companya m'animés a tornar-lo a obrir (la companya és l'Anna Valls). No sé amb quina freqüència escriuré, el que sí vull fer amb la tornada d'aquest bloc és una crítica o comentari de notícies del nostre país (o no) sobre l'ensenyament i les escoles. Al ser estudiant i de moment treballar-hi, no com a mestra però si com a auxiliar d'educació especial, em veig el suficientment capacitada com per fer-ho. Segurament alguns no estareu d'acord, d'altres sí, l'únic que demano és que si es comenta no es falti el respecte, ja que en aquest país hi ha la llibertat d'expressió i tothom és lliure de pensar el que vulgui.

Avui és divendres, i he passat la primera setmana a l'escola, amb adaptació a nous mestres, a nous alumnes i noves maneres de fer, em mereixo unes "vacances". Demà intentaré fer alguna entrada de profit, ja que actualment, hi ha molta informació i moltes notícies (la majoria no són de caire agradable) sobre l'educació.

EL CANVI EN EL CALENDARI ESCOLAR.

Feia molt de temps que es sentia a parlar sobre el canvi del calendari escolar, tant pel que fa les "vacances" dels professors com per la setmana blanca. Actualment ja tenim resposta a les nostres preguntes. El curs s'abansa una setmana, és a dir, comença el dia 7 de setembre, el que no canvia és l'inici del treball dels professors i professores, que és l'1 de setembre, una de les conseqüències més notables és que els professors necessiten més de 7 dies, que acaben sent 5 (dos dies festius) per programar i muntar el que és el curs (excursions, reunions, funcionament del centre pels nous mestres, activitats col·lectives de l'escola, conèixer els nous companys de feina...).

Un altre tema són les vacances de Nadal. Tenen un inici el dia 23 de desembre i finalitzen el dia 6 de gener. El dia 6 és el dia dels Reis, i normalment ja ens queixem que els infants no poden gaudir de les seves joguines de Reis per falta de temps perquè l'escola es comença massa aviat, l'any que bé encara tindran menys temps, això si, sempre intentant preservar les nostres festes culturals, ara bé, si no tenen temps a jugar ni a gaudir d'aquest dia, les nostres tradicions ja no hi seran, es començaran a agafar el Papa Nöel per tal de que puguin gaudir com ells volen dels seus regals.

Seguidament hi ha la setmana blanca, setmana de vacances, però només pels infants, els mestres s'han de quedar al centre, que és variable entre l'última setmana de febrer o primera de març. Aquestes activitats havien de ser gratuïtes però els ajuntaments es neguen a pagar les activitats del que s'anomenen vacances d'hivern. Així que el problema hi torna a ser, els pares treballen, no hi ha ningú per deixar als fills, les activitats són pagant... i on és el que deien que les activitats serien gratuïtes? No es pot posar la mel a la boca per tal de després treure-la!!!

Unes "vacances" que no ens han canviat són les de Setmana Santa, és a dir, una setmana al mes d'abril.

El final de curs és el dia 22 de juny, però amb una lleugera diferència, NO HI HA JORNADA INTENSIVA. És de bojos intentar de fer classe de 3 a 5 a unes aules no condicionades a ple juny. Costa moltíssim poder fer classe amb la terrible calor que molts anys ha fet ja per Setmana Santa, principis de Maig com perquè ara fiquem classe...

I l'última novetat és que els mestres han d'estar al centre fins el dia 7 de juliol. Sí, s'ha de fer l'avaluació final, la memòria anual, parlar de com ha anat el curs, millores, propostes pel següent any, però no crec que sigui necessari que s'allargui tant, sinó que aquesta setmana de més l'haurien de posar a principi de curs per tal de poder programar bé el que és l'any escolar.

De veritat, trobo que aquest calendari és un cacau mental pels pares (han de pagar més activitats extraescolars a la setmana blanca per tal de que no estiguin sols els infants, però que primerament els hi havien dit que seria gratuïtes), pels mestres (han de programar més ràpid, s'han de quedar la setmana blanca a fer qui sap que i s'ha de quedar una setmana més al mes de juliol) i pels infants (estudiar a ple juny amb la calor que fa perquè han volgut que el calendari fos així).

Font extreta d'aquest enllaç.

Imatge extreta d'aquest enllaç.

Per més informació clicar a aquest enllaç o aquest enllaç.

NOU ESPAI DE BENVINGUDA EDUCATIVA A CORNELLÀ.

Ernest Maragall, conseller d'Educació, ha inaugurat un espai de benvinguda educativa a Cornellà, on ja estava en funcionament des del 28 d'octubre, i atén actualment 18 joves d'entre 8 i 16 anys.

A aquest espai permet a les famílies nouvingudes prendre el primer contacte amb el municipi. Reben per part d'un equip de professionals especiliatzats un assessorament i acompanyament per tal que coneguin aspectes de l'educació en el munifici d'acollida. L'objectiu és determinar quins són els coneixements dels futur alumnat i orientar a les seves famílies per tal d'incorporar-los al sistema educatiu amb plenes garanties.

Els professionals són: una professora de llengua i cohesió social, un tècnic d'integració social, una educadora social i una monitora de lleure. L'alumnat va a aquests centres al matí, entre les 9 i les 13 hores i durant les tardes, els infants participen en sortides a indrets propers com pot ser el mercat, museus, biblioteques, espais municipals o ús dels transports públics.

Les famílies reben informació (durant 10 hores) sobre aspectes que els poden ser d'utilitat i que estan lligats al coneixement de l'entorn com per exemple com funciona el sistema educatiu, el sanitari o com és la ciutat.

Dels 18 infants atesos són de diferents nacionalitats com pot ser marronina, índia i colombiana i pel que fa a les edats d'escolarització corresponen des de 4rt d'educació primària a 4rt d'ESO.

Crec que aquests centres són molt positius pels immigrants ja que pobres no saben res sobre l'educació al nou país que han vingut. Trobo excel·lent que hi hagi un assessorament per part de professionals cap a les famílies per tal de que l'adaptació dels infants sigui més satisfactòria. També crec que se n'haurien de fer més i acollir a més immigrants per tal de que hi hagi una adaptació favorable i menys problemes a l'hora de tenir dubtes sobre l'educació, ja que tenen el seu assessorament per part dels professionals.

Per més informació i vídeo a aquest enllaç.

Fotografia extreta d'aquest enllaç.

"El placer está en tus manos"

"El placer está en tus manos", aquest és el títol que la Junta d'Extremadura ha volgut posar al seu nou taller de sexualitat organitzat pel Consell de Joventut i l'Institut de la Dona. Aquest taller va dirigit a nens i nenes de 14 a 17 anys i parla sobre l'ús de la masturbació i objectes sexuals que diuen que afavoreixen a la musculatura de la dona que sempre s'ha endescuidat de nombrar.

Aquesta campanya pretén treure els tabús de la sexualitat i vol que es parli més normalitzat el tema del sexe, però, com ensenyem la sexualitat?

Moltes vegades aquests temes es passen molt per alt i no s'ensenya la sexualitat, o si, però només amb quatre parts de l'aparell reproductor masculí i femení.

Els infants han de saber coneixements, igual que coneixements matemàtics, de lleguatge... els coneixements sexuals són útils a la vida, però tampoc cal fer un taller on la polèmica es troba a l'aire. Que per casualitat els infants han d'autodescobrir-se perquè els adults tenen la concepció de la sexualitat en un tema tabú i no els hi volen explicar?. No és un tema tabú, s'ha lluitat molt perquè això sigués com es troba ara, malgrat encara hi hagi gent que ho tingui com a tabú, però s'ha avançat molt respecte a l'educació sexual, ara es comença a explicar, abans, es saltava el temari.

Cal replentejar-se com ensenyem la sexualitat a aquest país.

Qui ha d'ensenyar aquesta sexualitat? L'escola? Els pares? Ha de ser compartida?

Jo personalment crec que els pares han d'ensenyar aquesta sexualitat però l'escola ha de complementar aquest ensenyament.

Vídeo a aquest enllaç.

Fotografia extreta d'aquesta web.

Font extreta d'aquesta web.

Estrasburg dictamina que la presència de crucifixos en aules viola la llibertat religiosa

L'exhibició obligatòria de crucifixos en les aules és contrària al dret dels pares a educar els seus fills conforme a les seves creences i al de llibertat de religió dels alumnes, segons va estimar ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans. La cort es va pronunciar de manera unànime a propòsit d'una reclamació d'una ciutadana italiana que va demanar la retirada dels crucifixos de les aules d'una escola pública en les quals estudiaven els seus fills.
El tribunal d'Estrasburg va considerar que "l'exhibició obligatòria del símbol d'una determinada confessió en instal·lacions utilitzades per les autoritats públiques, i especialment en aules" restringeix els drets paterns a educar els seus fills "en conformitat amb les seves conviccions".
La decisió afegeix que aquesta exhibició del símbol cristià també limita "el dret dels nens a creure o no creure".

Ara ja si que crec que ens hem tornat bojos! Actualment els crucifixos ja no hi són a les escoles públiques (bé, sempre en pot quedar alguna que n'hi hagi) però normalment són a les escoles religioses a els que els crucifixos hi són, que també és un fet del tot normal.

Els pares avui dia poden escollir quin tipus d'educació els hi volen donar als seus fills, religiosa o no, i triar l'escola a la que volen portar els seus fills.

Abans del període de preinscripció rebem paperets informatius que dissabtes i diumenges hi ha jornada de portes obertes als centres per tal de poder-los visitar sense cap problema. Què costa, si vols matricular el teu fill a aquella escola, anar-la a veure si el que et preocupa és si és o no religiosa? Bé, que això també es sap abans de matricular, però si t'inquieta com serà la classe i si hi haurà crusifixos... la millor manera és anar a veure-la.

La religió s'està perdent, i actualment les escoles ofereixen alternativa (torno a estar al mateix, no sé si són totes o no), si realement no t'interessa que faci religió, fem el favor de no matricular a un infant a una escola religiosa...

No trobo coherent aquest fet, un crucifix a un infant no li ocasiona danys morals, ni el fet de creure o no creure, perquè realment els que trien al principi si volen o no que siguin creients els seus fills, són els pares, els infants a mesura que vagin creixent se'ls i pot anar preguntant i anar variant si volen o no volen fer religió.

Font i fotografia extreta d'aquest enllaç.

PODRIA SER OBLIGAT ESTUDIAR FINS ELS 18 ANYS.

EDUCACIÓ NO VA BÉ, diguem-ho d'una altre manera, no és coherent. He llegit que pot ser possible que l’educació obligatòria sigui fins els 18, quan actualment ho és fins el 16.

Portugal ja ho fa, i Espanya no ha de ser menys que cal copiar perquè l’educació vagi bé (que al cap i a la fi, no hi va).

És una santíssima bajanada que Gabilondo, Ministre d’Educació, proposi que es faci obligat l’ensenyament fins els 18. Actualment al principi de l’ESO (amb 12 anys) hi ha alumnes que no volen seguir estudiant se’ls obliga fins als 16. Què passa amb aquesta gent? Distorsiona una classe perquè a ells els hi és igual i fan que la classe no vagi al ritme que ha d’anar.

Gabilondo diu que no serà un canvi de la nit al dia, sinó que serà possible quan hi hagi més flexibilitat i quan qui governi pagui totes les despeses.

Aquests nou mode d’educació obligarà als alumnes a fer Batxillerat? O també es podrà triar per anar a fer un cicle formatiu?

No es pot començar a fer un model d’Educació si els fonaments no són clars, estem canviant cada dos per tres petits, o grans, punts de l’Educació i desprès els primers a queixar-se de que som a la cua de coneixements són els que canvien.

No es pot obligar a estudiar una persona que realment no vol estudiar, desprès les classes van com van i el fracàs escolar puja, però tampoc hi estem fent res per canviar-ho.

Imatge extreta del següent enllaç.

VACANCES DE NADAL O D'HIVERN?

Donat que hem començat a fer el debat a classe, continuu el debat al bloc. Com tots sabeu li ha arribat una proposta al consell escolar de que les vacances de Nadal passin a anomenar-se vacances d'hivern (igualment amb les de Setmana Santa, que volen que es passin a anomenar vacances de primavera) perquè així no es fa cap referència a cap religió, ara bé, crec que cadascú celebra les festes com vol, no cal que sigui religiosament. Anteriorment si que era un dia de reunió de la família però actualment crec que és més seguir la tradició i el consumisme que suposa aquestes festes i no pel caire religiós.

Si realment algún pare vol que el seu fill segueixi una religió hi ha escoles especialitzades amb aquestes religions i no cal que es faci ús de les escoles on, si són públiques, la religió és optativa.

Què hem de fer? Suprimir la festa que tenim, com a cultura? Canviar el nom i continuar amb les festes? Definir que és cultura i què és religió? Reestructurar tot el que és el calendari (que ja han començat a fer començant una setmana abans el curs escolar).

Trobo que són molts canvis en un mateix àmbit que fan que tot es bellugui per sobre un fil que no hi ha res segur, volen avançar i no ho aconsegueixen, l'únic que aconsegueixen és que el col·lectiu de pares, mestres, alumnes es rebelin, o no, perquè realment si ho fem podem aconseguir quelcom?

No és més fàcil seure i parlar sobre els canvis que pot haver-hi a l'educació encomptes d'anar fent canvis petits, que al final acaben fent una bola massa grossa per parar-ho?

No és d'esperar que després hi hagi queixes perquè no els hi sembla bé, i ells es sorprenguin de les vagues que es poden arribar a ocasionar.

Sincerament, sembla que el Sr.Maragall s'aborreixi a casa seva i sigui capaç d'acceptar propostes ilògiques com la de començar abans el curs, treure la jornada intensiva o canviar la nomenclatura d'unes vacances que segons ells, van lligada a la religió. No senyors (i senyores), no, són unes tradicions que ens les carregarem si seguim intentant que l'educació funcioni mitjanament bé.

Cal una educació correcte, amb cultura i tradicions.

Fotografia extreta d'aquest enllaç.

Enquesta feta pel Diari De Girona a aquest enllaç.

Vídeo d'un programa de TV3 d'on parlen de les festes laiques o religioses.

No és un va i bé pels infants?

Parlo a partir de l'experiència pròpia i posant-me a la pell dels petits, perquè a mi m'ha passat de gran i a mi ja m'ha costat, imagino que als infants encara més. Actualment, tal i com va l'educació en el nostre país, que sentin-t'ho molt, no va pas gaire bé des del meu punt de vista, veig que els infants ara ja no tenen una tutora, sinó que tenen 2 o fins i tot 3 tutores que li faran el seguiment a l'aula. Com s'acostuma a dir: "Cada maestro tiene su librillo" i per això cadascú té una manera d'educar/ensenyar, però per això hem de fer parar bojos als infants? Ells el que necessiten és una persona amb qui agafar confiança, tenir-li un apreci (i que sigui mutu), i els pares necessiten saber amb quina mena d'educador/a estan tractant, per dir les coses d'una manera o d'una altre, per confiar amb ell/a i saber que no ho sabrà tota l'escola... però no, es veu que això és massa complicat pel govern que és incapaç de fer-ho.

Trobo molt bé que cada "assignatura" tingui un professor, així tenen una persona de referència i no es perden, però no dos o tres per a la mateixa "assignatura", perquè si a mi m'explica una persona que 2+2=4 i una altre que 4=2+2, posant-nos a la pell dels infants i exagerant-t’ho molt, a qui em crec? Al primer o al segon? I per què?

S’ha d’unificar la manera de fer de cada mestre/a amb un llibret? No, és tan simple com no retallar plantilla i ser una mica més compassius amb els infants.

Foto extreta d'aquest enllaç.

Jutjem el que hem de jutjar?

No és gens fàcil jutjar a un violador, o sense anar tant lluny a un intent de violador. Com sempre, per desgràcia, a la part de successos hi ha alguna desgràcia. No fa molt he llegit que demanen quatre anys i mig per intentar violar a una nena de dotze. Segons explica el diari de Girona (www.diaridegirona.cat) els fets van passar el passat desembre i va ser un noi de 26 anys l’esperava a l’ascensor de casa seva, el següent crec que tots ho podem imaginar i no cal esmentar els fets.

Em fa molta gràcia veure com els violadors o intents de violadors (tant en gènere masculí com en el femení) es jutja de manera lenta i incoherent. Lenta, perquè tenen com la costum tardar aproximadament un any, sabem tots que la justícia està saturada, però hi ha temes i temes a tractar i s’ha de crear una prioritat per tal d’aconseguir-ho. El tema de violacions passa amb la violència de gènere, però no, aquí no es prioritza res, però tal i com diuen “las cosas de palacio van despacio” i això fa que cada vegada hi hagi més “gent” que intenti violar, violi o faci ús de la violència de gènere. Incoherent perquè sempre posen condemnes ridícules a fets bastants greus.

Jo em pregunto, perquè sempre que hi ha un fet d’aquests es mira a la baixa la condemna? Es una persona que no li “rutlla” el cap i costa molt “curar-se” d’una malaltia mental, així que aquest noi de 26 anys amb quatre anys i mig a la presó, contant que es faci la condemna completa, podrà comportar-se com un noi “normal” al carrer?

És difícil jutjar a algú, però també hi ha frase que diu: “atent a les conseqüències dels teus actes”.

No trobo just que es demani 4 anys i mig. Ho ha fet una vegada i ho pot tornar a fer, i nenes de 12 anys han de poder fer la seva vida tranquil·lament, sense por a sortir al carrer, poder anar a jugar al carrer sense tenir un policia vigilant-la a darrere, sense donar-hi més voltes, a PODER VIURE LA SEVA ADOLESCÈNCIA I LA SEVA JOVENTUT.