EL CANVI EN EL CALENDARI ESCOLAR.

Feia molt de temps que es sentia a parlar sobre el canvi del calendari escolar, tant pel que fa les "vacances" dels professors com per la setmana blanca. Actualment ja tenim resposta a les nostres preguntes. El curs s'abansa una setmana, és a dir, comença el dia 7 de setembre, el que no canvia és l'inici del treball dels professors i professores, que és l'1 de setembre, una de les conseqüències més notables és que els professors necessiten més de 7 dies, que acaben sent 5 (dos dies festius) per programar i muntar el que és el curs (excursions, reunions, funcionament del centre pels nous mestres, activitats col·lectives de l'escola, conèixer els nous companys de feina...).

Un altre tema són les vacances de Nadal. Tenen un inici el dia 23 de desembre i finalitzen el dia 6 de gener. El dia 6 és el dia dels Reis, i normalment ja ens queixem que els infants no poden gaudir de les seves joguines de Reis per falta de temps perquè l'escola es comença massa aviat, l'any que bé encara tindran menys temps, això si, sempre intentant preservar les nostres festes culturals, ara bé, si no tenen temps a jugar ni a gaudir d'aquest dia, les nostres tradicions ja no hi seran, es començaran a agafar el Papa Nöel per tal de que puguin gaudir com ells volen dels seus regals.

Seguidament hi ha la setmana blanca, setmana de vacances, però només pels infants, els mestres s'han de quedar al centre, que és variable entre l'última setmana de febrer o primera de març. Aquestes activitats havien de ser gratuïtes però els ajuntaments es neguen a pagar les activitats del que s'anomenen vacances d'hivern. Així que el problema hi torna a ser, els pares treballen, no hi ha ningú per deixar als fills, les activitats són pagant... i on és el que deien que les activitats serien gratuïtes? No es pot posar la mel a la boca per tal de després treure-la!!!

Unes "vacances" que no ens han canviat són les de Setmana Santa, és a dir, una setmana al mes d'abril.

El final de curs és el dia 22 de juny, però amb una lleugera diferència, NO HI HA JORNADA INTENSIVA. És de bojos intentar de fer classe de 3 a 5 a unes aules no condicionades a ple juny. Costa moltíssim poder fer classe amb la terrible calor que molts anys ha fet ja per Setmana Santa, principis de Maig com perquè ara fiquem classe...

I l'última novetat és que els mestres han d'estar al centre fins el dia 7 de juliol. Sí, s'ha de fer l'avaluació final, la memòria anual, parlar de com ha anat el curs, millores, propostes pel següent any, però no crec que sigui necessari que s'allargui tant, sinó que aquesta setmana de més l'haurien de posar a principi de curs per tal de poder programar bé el que és l'any escolar.

De veritat, trobo que aquest calendari és un cacau mental pels pares (han de pagar més activitats extraescolars a la setmana blanca per tal de que no estiguin sols els infants, però que primerament els hi havien dit que seria gratuïtes), pels mestres (han de programar més ràpid, s'han de quedar la setmana blanca a fer qui sap que i s'ha de quedar una setmana més al mes de juliol) i pels infants (estudiar a ple juny amb la calor que fa perquè han volgut que el calendari fos així).

Font extreta d'aquest enllaç.

Imatge extreta d'aquest enllaç.

Per més informació clicar a aquest enllaç o aquest enllaç.

NOU ESPAI DE BENVINGUDA EDUCATIVA A CORNELLÀ.

Ernest Maragall, conseller d'Educació, ha inaugurat un espai de benvinguda educativa a Cornellà, on ja estava en funcionament des del 28 d'octubre, i atén actualment 18 joves d'entre 8 i 16 anys.

A aquest espai permet a les famílies nouvingudes prendre el primer contacte amb el municipi. Reben per part d'un equip de professionals especiliatzats un assessorament i acompanyament per tal que coneguin aspectes de l'educació en el munifici d'acollida. L'objectiu és determinar quins són els coneixements dels futur alumnat i orientar a les seves famílies per tal d'incorporar-los al sistema educatiu amb plenes garanties.

Els professionals són: una professora de llengua i cohesió social, un tècnic d'integració social, una educadora social i una monitora de lleure. L'alumnat va a aquests centres al matí, entre les 9 i les 13 hores i durant les tardes, els infants participen en sortides a indrets propers com pot ser el mercat, museus, biblioteques, espais municipals o ús dels transports públics.

Les famílies reben informació (durant 10 hores) sobre aspectes que els poden ser d'utilitat i que estan lligats al coneixement de l'entorn com per exemple com funciona el sistema educatiu, el sanitari o com és la ciutat.

Dels 18 infants atesos són de diferents nacionalitats com pot ser marronina, índia i colombiana i pel que fa a les edats d'escolarització corresponen des de 4rt d'educació primària a 4rt d'ESO.

Crec que aquests centres són molt positius pels immigrants ja que pobres no saben res sobre l'educació al nou país que han vingut. Trobo excel·lent que hi hagi un assessorament per part de professionals cap a les famílies per tal de que l'adaptació dels infants sigui més satisfactòria. També crec que se n'haurien de fer més i acollir a més immigrants per tal de que hi hagi una adaptació favorable i menys problemes a l'hora de tenir dubtes sobre l'educació, ja que tenen el seu assessorament per part dels professionals.

Per més informació i vídeo a aquest enllaç.

Fotografia extreta d'aquest enllaç.

"El placer está en tus manos"

"El placer está en tus manos", aquest és el títol que la Junta d'Extremadura ha volgut posar al seu nou taller de sexualitat organitzat pel Consell de Joventut i l'Institut de la Dona. Aquest taller va dirigit a nens i nenes de 14 a 17 anys i parla sobre l'ús de la masturbació i objectes sexuals que diuen que afavoreixen a la musculatura de la dona que sempre s'ha endescuidat de nombrar.

Aquesta campanya pretén treure els tabús de la sexualitat i vol que es parli més normalitzat el tema del sexe, però, com ensenyem la sexualitat?

Moltes vegades aquests temes es passen molt per alt i no s'ensenya la sexualitat, o si, però només amb quatre parts de l'aparell reproductor masculí i femení.

Els infants han de saber coneixements, igual que coneixements matemàtics, de lleguatge... els coneixements sexuals són útils a la vida, però tampoc cal fer un taller on la polèmica es troba a l'aire. Que per casualitat els infants han d'autodescobrir-se perquè els adults tenen la concepció de la sexualitat en un tema tabú i no els hi volen explicar?. No és un tema tabú, s'ha lluitat molt perquè això sigués com es troba ara, malgrat encara hi hagi gent que ho tingui com a tabú, però s'ha avançat molt respecte a l'educació sexual, ara es comença a explicar, abans, es saltava el temari.

Cal replentejar-se com ensenyem la sexualitat a aquest país.

Qui ha d'ensenyar aquesta sexualitat? L'escola? Els pares? Ha de ser compartida?

Jo personalment crec que els pares han d'ensenyar aquesta sexualitat però l'escola ha de complementar aquest ensenyament.

Vídeo a aquest enllaç.

Fotografia extreta d'aquesta web.

Font extreta d'aquesta web.

Estrasburg dictamina que la presència de crucifixos en aules viola la llibertat religiosa

L'exhibició obligatòria de crucifixos en les aules és contrària al dret dels pares a educar els seus fills conforme a les seves creences i al de llibertat de religió dels alumnes, segons va estimar ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans. La cort es va pronunciar de manera unànime a propòsit d'una reclamació d'una ciutadana italiana que va demanar la retirada dels crucifixos de les aules d'una escola pública en les quals estudiaven els seus fills.
El tribunal d'Estrasburg va considerar que "l'exhibició obligatòria del símbol d'una determinada confessió en instal·lacions utilitzades per les autoritats públiques, i especialment en aules" restringeix els drets paterns a educar els seus fills "en conformitat amb les seves conviccions".
La decisió afegeix que aquesta exhibició del símbol cristià també limita "el dret dels nens a creure o no creure".

Ara ja si que crec que ens hem tornat bojos! Actualment els crucifixos ja no hi són a les escoles públiques (bé, sempre en pot quedar alguna que n'hi hagi) però normalment són a les escoles religioses a els que els crucifixos hi són, que també és un fet del tot normal.

Els pares avui dia poden escollir quin tipus d'educació els hi volen donar als seus fills, religiosa o no, i triar l'escola a la que volen portar els seus fills.

Abans del període de preinscripció rebem paperets informatius que dissabtes i diumenges hi ha jornada de portes obertes als centres per tal de poder-los visitar sense cap problema. Què costa, si vols matricular el teu fill a aquella escola, anar-la a veure si el que et preocupa és si és o no religiosa? Bé, que això també es sap abans de matricular, però si t'inquieta com serà la classe i si hi haurà crusifixos... la millor manera és anar a veure-la.

La religió s'està perdent, i actualment les escoles ofereixen alternativa (torno a estar al mateix, no sé si són totes o no), si realement no t'interessa que faci religió, fem el favor de no matricular a un infant a una escola religiosa...

No trobo coherent aquest fet, un crucifix a un infant no li ocasiona danys morals, ni el fet de creure o no creure, perquè realment els que trien al principi si volen o no que siguin creients els seus fills, són els pares, els infants a mesura que vagin creixent se'ls i pot anar preguntant i anar variant si volen o no volen fer religió.

Font i fotografia extreta d'aquest enllaç.

PODRIA SER OBLIGAT ESTUDIAR FINS ELS 18 ANYS.

EDUCACIÓ NO VA BÉ, diguem-ho d'una altre manera, no és coherent. He llegit que pot ser possible que l’educació obligatòria sigui fins els 18, quan actualment ho és fins el 16.

Portugal ja ho fa, i Espanya no ha de ser menys que cal copiar perquè l’educació vagi bé (que al cap i a la fi, no hi va).

És una santíssima bajanada que Gabilondo, Ministre d’Educació, proposi que es faci obligat l’ensenyament fins els 18. Actualment al principi de l’ESO (amb 12 anys) hi ha alumnes que no volen seguir estudiant se’ls obliga fins als 16. Què passa amb aquesta gent? Distorsiona una classe perquè a ells els hi és igual i fan que la classe no vagi al ritme que ha d’anar.

Gabilondo diu que no serà un canvi de la nit al dia, sinó que serà possible quan hi hagi més flexibilitat i quan qui governi pagui totes les despeses.

Aquests nou mode d’educació obligarà als alumnes a fer Batxillerat? O també es podrà triar per anar a fer un cicle formatiu?

No es pot començar a fer un model d’Educació si els fonaments no són clars, estem canviant cada dos per tres petits, o grans, punts de l’Educació i desprès els primers a queixar-se de que som a la cua de coneixements són els que canvien.

No es pot obligar a estudiar una persona que realment no vol estudiar, desprès les classes van com van i el fracàs escolar puja, però tampoc hi estem fent res per canviar-ho.

Imatge extreta del següent enllaç.

VACANCES DE NADAL O D'HIVERN?

Donat que hem començat a fer el debat a classe, continuu el debat al bloc. Com tots sabeu li ha arribat una proposta al consell escolar de que les vacances de Nadal passin a anomenar-se vacances d'hivern (igualment amb les de Setmana Santa, que volen que es passin a anomenar vacances de primavera) perquè així no es fa cap referència a cap religió, ara bé, crec que cadascú celebra les festes com vol, no cal que sigui religiosament. Anteriorment si que era un dia de reunió de la família però actualment crec que és més seguir la tradició i el consumisme que suposa aquestes festes i no pel caire religiós.

Si realment algún pare vol que el seu fill segueixi una religió hi ha escoles especialitzades amb aquestes religions i no cal que es faci ús de les escoles on, si són públiques, la religió és optativa.

Què hem de fer? Suprimir la festa que tenim, com a cultura? Canviar el nom i continuar amb les festes? Definir que és cultura i què és religió? Reestructurar tot el que és el calendari (que ja han començat a fer començant una setmana abans el curs escolar).

Trobo que són molts canvis en un mateix àmbit que fan que tot es bellugui per sobre un fil que no hi ha res segur, volen avançar i no ho aconsegueixen, l'únic que aconsegueixen és que el col·lectiu de pares, mestres, alumnes es rebelin, o no, perquè realment si ho fem podem aconseguir quelcom?

No és més fàcil seure i parlar sobre els canvis que pot haver-hi a l'educació encomptes d'anar fent canvis petits, que al final acaben fent una bola massa grossa per parar-ho?

No és d'esperar que després hi hagi queixes perquè no els hi sembla bé, i ells es sorprenguin de les vagues que es poden arribar a ocasionar.

Sincerament, sembla que el Sr.Maragall s'aborreixi a casa seva i sigui capaç d'acceptar propostes ilògiques com la de començar abans el curs, treure la jornada intensiva o canviar la nomenclatura d'unes vacances que segons ells, van lligada a la religió. No senyors (i senyores), no, són unes tradicions que ens les carregarem si seguim intentant que l'educació funcioni mitjanament bé.

Cal una educació correcte, amb cultura i tradicions.

Fotografia extreta d'aquest enllaç.

Enquesta feta pel Diari De Girona a aquest enllaç.

Vídeo d'un programa de TV3 d'on parlen de les festes laiques o religioses.

No és un va i bé pels infants?

Parlo a partir de l'experiència pròpia i posant-me a la pell dels petits, perquè a mi m'ha passat de gran i a mi ja m'ha costat, imagino que als infants encara més. Actualment, tal i com va l'educació en el nostre país, que sentin-t'ho molt, no va pas gaire bé des del meu punt de vista, veig que els infants ara ja no tenen una tutora, sinó que tenen 2 o fins i tot 3 tutores que li faran el seguiment a l'aula. Com s'acostuma a dir: "Cada maestro tiene su librillo" i per això cadascú té una manera d'educar/ensenyar, però per això hem de fer parar bojos als infants? Ells el que necessiten és una persona amb qui agafar confiança, tenir-li un apreci (i que sigui mutu), i els pares necessiten saber amb quina mena d'educador/a estan tractant, per dir les coses d'una manera o d'una altre, per confiar amb ell/a i saber que no ho sabrà tota l'escola... però no, es veu que això és massa complicat pel govern que és incapaç de fer-ho.

Trobo molt bé que cada "assignatura" tingui un professor, així tenen una persona de referència i no es perden, però no dos o tres per a la mateixa "assignatura", perquè si a mi m'explica una persona que 2+2=4 i una altre que 4=2+2, posant-nos a la pell dels infants i exagerant-t’ho molt, a qui em crec? Al primer o al segon? I per què?

S’ha d’unificar la manera de fer de cada mestre/a amb un llibret? No, és tan simple com no retallar plantilla i ser una mica més compassius amb els infants.

Foto extreta d'aquest enllaç.

Jutjem el que hem de jutjar?

No és gens fàcil jutjar a un violador, o sense anar tant lluny a un intent de violador. Com sempre, per desgràcia, a la part de successos hi ha alguna desgràcia. No fa molt he llegit que demanen quatre anys i mig per intentar violar a una nena de dotze. Segons explica el diari de Girona (www.diaridegirona.cat) els fets van passar el passat desembre i va ser un noi de 26 anys l’esperava a l’ascensor de casa seva, el següent crec que tots ho podem imaginar i no cal esmentar els fets.

Em fa molta gràcia veure com els violadors o intents de violadors (tant en gènere masculí com en el femení) es jutja de manera lenta i incoherent. Lenta, perquè tenen com la costum tardar aproximadament un any, sabem tots que la justícia està saturada, però hi ha temes i temes a tractar i s’ha de crear una prioritat per tal d’aconseguir-ho. El tema de violacions passa amb la violència de gènere, però no, aquí no es prioritza res, però tal i com diuen “las cosas de palacio van despacio” i això fa que cada vegada hi hagi més “gent” que intenti violar, violi o faci ús de la violència de gènere. Incoherent perquè sempre posen condemnes ridícules a fets bastants greus.

Jo em pregunto, perquè sempre que hi ha un fet d’aquests es mira a la baixa la condemna? Es una persona que no li “rutlla” el cap i costa molt “curar-se” d’una malaltia mental, així que aquest noi de 26 anys amb quatre anys i mig a la presó, contant que es faci la condemna completa, podrà comportar-se com un noi “normal” al carrer?

És difícil jutjar a algú, però també hi ha frase que diu: “atent a les conseqüències dels teus actes”.

No trobo just que es demani 4 anys i mig. Ho ha fet una vegada i ho pot tornar a fer, i nenes de 12 anys han de poder fer la seva vida tranquil·lament, sense por a sortir al carrer, poder anar a jugar al carrer sense tenir un policia vigilant-la a darrere, sense donar-hi més voltes, a PODER VIURE LA SEVA ADOLESCÈNCIA I LA SEVA JOVENTUT.